Pronóstico de Tutiempo.net

L'alcalde de Cerdanyola assisteix en el Parlament a l’aprovació de la proposta de llei per reparar a les víctimes del franquisme i als seus familiars

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va assistir en el Parlament a l’aprovació de la proposta de llei que pretèn anul·lar els judicis del franquisme a Catalunya. Escolà va acompanyar als diputats proposants, però també als familiars de les víctimes com el besnebot de Companys, les germanes de Puig i Antich,  o el germà del Txiki, l'últim afusellat del règim franquista , entre molts altres. En total, una seixantena de néts, fills, besnéts i nebots de  represaliats que han pogut veure com prosperava una proposició de llei que vol anul·lar tots aquests judicis sumaríssim que es van fer majoritàriament sense proves o amb proves falses.
L’alcalde de Cerdanyola va coincidir amb alguns parlamentaris i portaveus d’entitats com ara la Comissió de la Dignitat, que ha presentat les signatures necessàries per debatre el tema al Parlament, en qualificar l’acte de jurídic contra uns crims que mai prescriuen, perquè van ser processos injustos i il·legals que ara amb la democràcia una institució com el Parlament ha  de reparar.
El pas següent serà iniciar els tràmits parlamentaris per aprovar la llei impulsada per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Cap grup ha presentat esmenes a la totalitat i, per tant, la previsió és que la llei s'aprovi abans de Nadal.Entre el 1939 i el 1980 es van obrir a Catalunya 81.966 processos que van afectar més de 78.000 persones de les quals 3.358 van ser executades
Des de l'Ajuntament expliquen que l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va assistir perquè creu en una nova forma d’afrontar la Llei Històrica, però també com a acte d'homenatge a Juan Paredes Manot, Txiki, un dels últims afusellats pel franquisme, que va ser executat a Cerdanyola. Txiqui era militant d'ETA i va ser condemnat acusat de la mort d'un policia durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. 
Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves, i amb declaracions contradictòries. Va ser afusellat a les 8'30 hores del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola.
Foto: Ajuntament de Cerdanyola