Pronóstico de Tutiempo.net

Segons un estudi de la UAB la desocupació i la precarietat laboral forcen milers de professionals de la infermeria a emigrar

La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat que Espanya passi en els últims anys de ser un mercat laboral estable a produir cada vegada més professionals de la infermeria que acaben en mercats forans. Però els efectes del problema en aquests professionals de la salut i les dimensions d'aquesta emigració són poc coneguts. El Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona va observar que entre 2008-2009 s'havia produït un increment en la demanda d'aquests professionals per treballar a l'estranger i en 2015 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va reconèixer que la mobilitat internacional, principalment cap a països europeus, havia permès a les infermeres formades a Espanya trobar feina fora d'Espanya.
Paola Galbany-Estragués i Sioban Nelson, professores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Toronto, respectivament, i infermeres, han aprofundit en aquesta problemàtica,  i s’han qüestionant, en una recerca pionera, cap a quins països marxen les infermeres espanyoles i per quins motius ho fan. Al seu estudi, publicat a l’International Journal of Nursing Studies, han analitzat les tendències polítiques que afecten l'educació i l'ocupació d'aquesta professió a Espanya, a partir de l'anàlisi de bases de dades, publicacions científiques, lleis i directives europees nacionals i internacionals. L'estudi ha estat realitzat en el marc d'una beca postdoctoral a la Bloomberg Faculty of Nursing de Toronto.
Els resultats revelen que entre 2010 i 2013 un total de 4.580 infermeres formades a Espanya van sol·licitar al Ministeri d'Educació i Ciència (MECD) l'acreditació de la titulació d'infermeria per poder treballar a un altre país de la Unió Europea o a l'Espai Econòmic Europeu, segons la Directiva Europea 2005/36/EC. En comparació amb altres professions, els professionals de la infermeria van ser els que més van sol·licitar aquesta acreditació i només van ser superats pels metges el 2013. El 2014 més de 8.000 infermeres formades a Espanya estaven treballant a altres països de l'OCDE. El país receptor per excel·lència va ser Regne Unit (5.624 infermeres); per darrere, França (1.734), Portugal (1.004), Bèlgica (304), Itàlia (292). Entre el 2012 i el 2014, 1.221 van emigrar a Alemanya i des de 2012, 150 ho van fer a Finlàndia.
Quant als factors que van motivar aquests professionals a emigrar, les investigadores destaquen especialment tres.
Un, els canvis organitzatius produïts al Sistema Nacional de Salud, que han afectat els recursos humans, per exemple, l'augment del nombre de llits tancats als hospitals, que van passar d'11.236 el 2008 a 16.681 el 2013. Per tant, el deteriorament en la taxa d'ocupació de llits hospitalaris des de 2008 va produir una reducció de la ràtio d'infermeres en actiu en hospitals per mil habitants, passant de 3.21 en 2010 a 3.10 en 2013.
Dos, la reducció de la despesa pública i les reformes al mercat laboral. Per exemple, segons dades de l'OCDE, el 2013 es va observar per primera vegada a Espanya una reducció de 5.200 infermeres en actiu respecte a l'any 2012.
I tres, finalment, analitzant les dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) es va produir un increment de la desocupació que va afectar la professió d'infermeria de dues maneres: augmentant el nombre de sol·licitants d'ocupació de 9.257 persones en 2010 a 19.639 en 2013, i incrementant el nombre de contractes temporals, especialment durant els mesos d'estiu. El 2014, el nombre de demandants d'ocupació va ser de 14.161, el que va suposar una reducció de 5.478 respecte a 2013, en part, degut a l'increment en les emigracions infermeres dels anys previs.
L'estudi també menciona que, malgrat els ajustos i les retallades al mercat laboral, el nombre d'infermeres graduades a les universitats espanyoles ha augmentat en els últims anys, passant de 8.368 diplomades el 2006 a 11.700 graduades el 2014, el què ha incrementat la pressió al mercat laboral.
“El sistema sanitari espanyol no té la capacitat d'absorbir les seves infermeres i aquestes acaben emigrant. Emigrar és bàsicament conseqüència de la desocupació i de la precarietat laboral i repercuteix negativament en la qualitat de les cures infermeres; hi ha estudis que demostren que les migracions en infermeria incrementen la càrrega laboral al país d'origen, el què suposa que les infermeres dediquen menys temps als seus pacients”, assenyala Paola Galbany, per a qui “una major i millor distribució dels recursos humans i econòmics que reduís l'elevada càrrega de treball permetria que els professionals de la infermeria poguessin exercir les cures infermeres en millors condicions laborals”.
“La fuga d'infermeres significa també la pèrdua d'una inversió especialment greu. Estudis previs demostren que el nostre país és, juntament amb Noruega, el que millor forma les seves infermeres d'Europa, però mentre el país nòrdic té una ràtio de 20,15 infermeres en actiu per cada 1000 habitants, Espanya en té una de 5,39. No hem d'oblidar, a més, que som el segon país de l'OCDE amb major esperança de vida, per la qual cosa les necessitem, i molt, tant ara com en el futur”, conclou.