Pronóstico de Tutiempo.net

Els contactes permeten trobar feina al 95,6% dels joves de l’àrea metropolitana de Barcelona

Així ho indiquen investigadors del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han analitzat les característiques de les trajectòries laborals dels joves i el paper del capital social -relacions que faciliten recursos per a la inserció i mobilitat laboral, tant formal com informal- en l'obtenció d'ocupació. Els experts han fet l'estudi tenint en compte la incidència de la crisi econòmica en tots dos aspectes.
“L'ús de contactes per accedir a una ocupació ha estat molt important abans i durant el període de crisi econòmica, fins i tot per a ocupacions qualificades”, explica Joan Miquel Verd, professor de Sociologia de la UAB i coordinador del projecte. “Especialment durant la crisi, aquest ús està associat a les formes més irregulars d'ocupació. Això mostra que, davant la falta d'altres mecanismes formals d'accés al mercat laboral, com pot ser la contractació pública, les xarxes de contactes, per les seves característiques d’informalitat i rapidesa, s'han convertit en un bon mitjà per gestionar la pròpia precarietat laboral entre els joves”, continua.
Les dades obtingudes mostren que el 95,6% dels joves d’entre 20 i 34 anys residents a l'àrea metropolitana de Barcelona han buscat feina utilitzant els seus contactes i que un 60,4% de les ocupacions al llarg de la seva trajectòria les han trobat per aquesta via.
Aquesta generalització en l'ús del capital social no ha implicat insercions laborals similars per a tots els joves, a causa del paper que juguen les diferències en el perfil dels contactes, que, en combinació amb altres factors, com el nivell d'estudis o l'edat, marquen les característiques de l'ocupació obtinguda per aquest mitjà.

Com són les xarxes de contactes dels joves?
Els contactes donen suport als joves mitjançant mecanismes molt diversos al llarg de les trajectòries laborals, segons l'origen social. Mentre que els que tenen majors dotacions familiars de capital econòmic i, sobretot, cultural, tenen accés a contactes capaços d'oferir-los ajuda per obtenir ocupacions de qualitat, els joves de famílies treballadores es repleguen als seus llaços més propers, que els permeten accedir fonamentalment a ocupacions desqualificades o d'emergència.
Aquest fet s’explica perquè l'accés a l'ocupació se sustenta majoritàriament en la mobilització de contactes amb un estatus social similar al de la pròpia persona -llaços propers i homòfils-, de manera que aquest principi juga en contra de les possibilitats d'obtenir ocupacions que permetin trencar amb trajectòries caracteritzades per la precarietat. L'estudi constata una realimentació de les desigualtats en la xarxa de contactes, com a resultat de trajectòries d'ocupació precària.
La mobilització de contactes basats en llaços febles -coneguts de la feina, per exemple- sembla ser important només per a alguns perfils socials associats a joves amb capitals econòmics i culturals mitjans.

Trajectòria laboral i influència de l'origen social
L'estudi ha analitzat les característiques de les trajectòries laborals -que inclouen activitats formals i informals- dels joves. Aquestes es componen en bona mesura de períodes en què es compaginen estudis amb ocupacions d'escassa importància o de caràcter irregular, però que ofereixen un contacte relativament primerenc amb el mercat de treball. Aquestes ocupacions els serveixen com a manera d'obtenir uns ingressos, al mateix temps que busquen una feina fora de la irregularitat.
El paper de l'ocupació irregular en les trajectòries dels joves explica l'edat relativament jove del primer contacte amb l'activitat laboral, que per al conjunt de la mostra se situa, com a mitjana, als 17,5 anys. L'edat en què els joves manifesten que l'ocupació suposa l'activitat principal de la seva trajectòria vital se situa als 20,6 anys de mitjana.
La recerca ha constatat també la rellevància de l'origen social com a factor que influeix en el tipus de trajectòria desenvolupada, tant durant el període anterior a la crisi econòmica com durant la mateixa. L'impacte de la crisi en l'ocupació juvenil ha estat desproporcionat: ha reduït enormement l'ocupació regular, tant permanent com temporal, i ha tingut un efecte menor en l'ocupació irregular, que continua present en les trajectòries de molts joves.