Unes xifres positives, però que van desencadenar un doble debat al plenari: d’una banda, sobre el nivell d’execució de les partides incloses al pressupost i, de l’altra, sobre quina quantitat es destinarà a les urgències socials i econòmiques derivades de la crisi de la Covid-19 que pateix la ciutat.
El tercer tinent d’alcalde i regidor de Finances, el socialista Javier Sánchez, va destacar que el superàvit i el romanent de tresoreria de 2019 afavoreixen el compliment del Pla Econòmic Financer municipal i el principi d’estabilitat pressupostària, remarcant que el consistori té una capacitat inversora superior als 4 milions d’euros. Una “situació favorable”, segons Sánchez, per afrontar un context tan complicat com el que ja es viu actualment i el que esdevindrà en el futur amb els efectes de la pandèmia: “El govern utilitzarà una part del romanent per ajuts directes als ciutadans i al teixit econòmic local afectats per la Covid-19”.
La constatació que l’Ajuntament disposa de diners al calaix, però, va llegir-se de manera ben diferent per l’oposició, que va retreure pràcticament de manera unánime al govern del PSC que aquest romanent hauria d’haver-se reflectit en serveis i equipaments a la ciutadania. El més crític en aquest sentit va ser el regidor d’ERC Íñigo Enterria, qui va qüestionar el fet que no s’haguessin executat dues partides previstes el passat exercici: una de 1’5 milions d’euros destinada a promoció social i una altra de 1’4 milions d’euros per a promoció de l’ocupació. “Ara arriben totes les presses; igual si les haguéssim fet servir no aníriem tan coixos”, remarcava Enterría en referència a les necessitats actuals derivades de la Covid-19.
El regidor de Finances, Javier Sánchez, va reconèixer la poca execució del pressupost de 2019, uns comptes fruit de la gestió dels governs de Compromís per Cerdanyola en la primera meitat de l’any i del PSC en la segona. Sánchez va defensar que l’executiu socialista està mirant de revertir aquesta tendència i que “l’execució sigui la màxima possible, si pot ser del 100%”. I va deixar un ‘encàrrec’ a l’anterior govern de Carles Escolà: “El nivell d’execució al juny quan vam arribar era baixíssim”.
L’altre focus de debat que va generar la liquidació dels números de l’Ajuntament el passat exercici va centrar-se en quina quantitat d’aquests diners es destinaran a la reactivació econòmica i social de Cerdanyola, especialment tenint en compte que dimarts es constituirà la taula de treball amb diferents agents de la ciutat amb l’objectiu de consensuar les propostes que ajudin a superar el difícil moment actual.
Tots els grups de l’oposició van coincidir, sense a èxit, a demanar quina quantitat del romanent es destinarà al nou espai de treball derivat de la Covid-19. I aquí, la qüestió es va centrar en els marges de maniobra de l’Ajuntament dins del marc legal actual. En aquesta línía, per exemple, el portaveu de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez, va mostrar el seu desig d’un Ajuntament “reivindicatiu” per “trencar les lleis d’estabilitat pressupostària”.
Unes regles generals de joc en què precisament es va justificar Javier Sánchez per no concretar cap xifra: “Hi han variables que no depenen de nosaltres”. En aquest punt, el regidor de Finances de Cerdanyola es va referir a la negociació oberta entre el govern de l’Estat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per tal de modificar la llei d’estabilitat pressupostària i que els ajuntaments puguin destinar precisament en major grau aquests superàvits i romanents de tresoreria a la reconstrucció econòmica de les seves ciutats, i no tant a eixugar deute. “Avui no podem concretar la xifra, però serà la major possible dins els termes que la llei ens permeti”, va remarcar Sánchez.
