El cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament. El cercador també permet conèixer quantes persones d'un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar cerques i conèixer quines persones d’un municipi concret van ser alliberades o mortes als diferents camps de concentració.
La visualització és didàctica i atractiva, a través de mapes específics que permeten navegar sobre els camps de concentració i d’extermini nazis i els seus camps secundaris, així com a través de mapes de llocs d’exili on s’indiquen, entre d’altres, els camps de concentració francesos, les companyies de treballadors estrangers, els llocs de lluita dins la resistència francesa o la incorporació en unitats de l’exèrcit de la França Lliure, així com els llocs de detenció.
El cens permet reconstruir la biografia dels veïns de Ripollet i Cerdanyola que van ser deportats als camps nazis. En el cas de Ripollet, la base recull les dades de cinc veïns del municipi: Tomás Caballero Vico, Sotero López Tello, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe i Pau Pallàs-Alsina. Tots ells van ser objecte d’un homenatge fa prop de tres anys organitzat per l’Ajuntament al Memorial situat als jardins del consistori.
Nascut el 1897 a Castillejar (Granada), Tomás Caballero Vico va emigrar amb els seus germans a Ripollet als vols de la dècada dels 20 del segle passat, fugint de la penúria econòmica d'aquells temps i atrets per l'oferta de treball que a Catalunya s'oferia. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després de la Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona. Adoración Teuel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord., Amb l'ajuda dels seus parents, també exiliats, va establir-se i poc temps abans de començar a treballar a una granja va ser detingut per la Gestapo. Va ser deportat pels nazis a Mauthausen amb 775 persones més el 25 de gener de 1941 procedent d'un camp de presoners prop de la frontera de Luxemburg. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, amb el número 9866, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941. El seu assassinat no es coneix fins un cop acabada la 2a Guerra Mundial, quan es comencen a publicar els noms dels republicans morts als camps de concentració, tant per les autoritats, com en el diari Solidaridad Obrera que s'imprimia a França pels exiliats.
Nascut a Benamurel (Granada) l'any 1909, Sotero López Tello va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27/1/1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent del Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 es situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas.
Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, Josep Datzira Casamitjana va ser deportat a Mauthausen el 3/4/1941, procedent del Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havía estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916. i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar. Aquests transports consistien a dur-los a una mena d'ambulància, un camió amb capsa tancada, on el gas que desprenia el motor era introduït i això els provocava la mort per asfixia, sense sortir del camp. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.
Nascut a Huercalovera (Almeria) el 1908, Juan Montesinos Uribe va emigrar amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, provinent majoritàriament de Múrcia, Almeria, Aragó, València, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber a Ripollet i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de "paisanos" com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a termes per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el nº 6052. d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941. El seu assassinat va ser conegut per la seva família anys després, mercès a uns ripolletencs també exiliats a França i que havien vist el seu nom entre les llistes que es publicaven.
El darrer dels cinc veïns de Ripollet que es poden trobar al cens presentat avui per la Generalitat es Pau Pallàs-Alsina, nascut al municipi el 1907. Els Pallàs-Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.
Presència cerdanyolenca al cens
D’entre els catalans que van ser deportats als camps nazis i que van aconseguir sobreviure’n, també hi figura al cens fet públic avui el cerdanyolenc Amadeu Comas i Comas, alliberat de Mathaussen per les tropes nord-americanes al final de la Segona Guerra Mundial.
Amadeu Comas va néixer a Cerdanyola el 1921. Vivia al carrer de Santa Anna i feia de cambrer quan va ser cridat a files el 31 de desembre de 1937. Va participar a les batalles del Segre i de l'Ebre on va ser ferit. Al 1939 va passar la frontera amb les restes de l’Exèrcit Popular i va ser internat en el camp de concentració francès de Setfonts.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, com molts d'altres presoners republicans, s'incorpora a una Companyia de Treballadors Estrangers que serà destinada a fortificar la frontera franco-belga. Un cop iniciada la invasió de França i en mig de la famosa evacuació de la força expedicionària aliada,
Amadeu Comas és fet presoner a Dunkerke el 4 de juny de 1940, el darrer dia de l'operació «Dinamo», la famosa evacuació de les platges franceses. Posteriorment va ser internat a l’Stalag XVIIB a Krems, Àustria, el segon camp de presoners de guerra més gran construït pels alemanys i el de pitjor fama. El 19 de desembre de 1941 va ser traslladat a Mauthausen.
D’aquest camp central va ser desplaçat a la vila d’Steyr, al sud de Linz, com a part d’un Komando que havia de construir barraques per als presoners que treballaven a les fàbriques d’armament. Després va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va treballar a les pedreres de granit, juntament amb altres republicans espanyols, en diverses fàbriques i també a les cuines.
Mauthausen i Gusen I eren els camps més durs dels enemics polítics del III Reich i es on van anar a parar bona part dels republicans espanyols després que el general Franco donés el vist-i-plau per a la seva explotació i aniquilació. El 5 de maig de 1945 Amadeu va ser alliberat, però no va tornar a l’Espanya franquista. Com tants exiliats, va fixar la seva residència a França on va morir el 1994.
El Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar per unanimitat fa un parell de mesos una moció que acordava retre homenatge a Comas amb la col·locació al carrer de Santa Anna d’una stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedra que fa ensopegar”. La “pedra” en qüestió forma part del projecte de l’escultor alemany Gunter Demning. És una llamborda quadrada de 10X10 cm, feta de formigó i coberta d’una fulla de llautó on es graven les dades de la persona empresonada o deportada i que es col·loca al paviment, a prop dels edificis on van viure o treballar abans de ser deportats als camps nazis. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a senyal de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
Cens en constant actualització
El cens fet públic avui per la Generalitat és fruit d’un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps (Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler , Neuengamme , Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka), l’arxiu de l’International Tracing Service de Bad Arolsen, l’arxiu de l’Amical de Mauthausen i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora informació extreta d’obres fonamentals sobre la deportació, especialment del Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i del Libro Memorial: Españoles deportados a los Campos Nazis 1940 – 1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca, així com d’altra bibliografia especialitzada.
Fonts del Memorial Democràtic expliquen que el cens estarà en constant actualització i creixerà amb els resultats de noves recerques, com les dutes a terme amb la col·locació de plaques Stolpersteine al territori català. Properament s’hi incorporaran 200 registres pendents de revisió, que es publicaran un cop s’hagi pogut contrastar la informació.
