Les mesures aprovades van arribar després d’un intens debat en què tant el grup metropolità Ciutadans com els grups de govern van presentar mocions referents a la gestió del tribut metropolità, que constitueix una contribució a l'AMB per finançar el transport públic, el tractament de residus, el pla d'inversions i els plans d'ocupació, entre altres serveis prestats a tot el territori metropolità. El grup Ciutadans va presentar davant del Consell Metropolità una moció que demanava la “suspensió del cobrament del tribut metropolità per a I'exercici 2020, fins que no es determinin les bases de càlcul de forma igual a totes les poblacions de l'AMB”. En l'escrit, Cs també sol·licitava el retorn a la ciutadania dels rebuts cobrats l'any 2019. Segons va exposar la portaveu del grup, Marilén Barceló, el motiu de la moció era que “la base de càlcul del tribut metropolità és errònia, i per això demanem que passi a calcular-se amb la renda com a valor de referència”. Un altre dels motius de la moció era que “Ia pandèmia de la COVID-19 i la declaració de l'estat d'alarma han deixat moltes persones sense uns mínims ingressos bàsics i a més es preveu una greu crisi econòmica de conseqüències imprevisibles”. En aquest sentit, la moció també demanava adaptar el pressupost de I'AMB per al 2020 a la nova realitat que surti de la COVID-19, “congelant tot tipus de taxes i impostos”. Ciutadans també va demanar l'establiment d'una taula de diàleg amb les agrupacions veïnals contra el tribut metropolità, coordinades en la Plataforma No Tribut AMB. La moció va ser rebutjada, amb els vots a favor de Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi, els vots en contra de PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya i les abstencions de Guanyem Badalona, Ara decidim Ripollet i Compromís i Acord per Torrelles. Esmena dels grups de govern Durant el ple també es va presentar, per part dels grups metropolitans PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya, una esmena alternativa a la moció del grup Ciutadans respecte al tribut metropolità. Aquesta esmena posa de manifest el mecanisme pel qual les àrees metropolitanes poden establir un recàrrec sobre l'IBI, que en el cas de l'AMB pren el nom de tribut metropolità. Segons la legislació vigent, l'import que paguen els ciutadans no pot sobrepassar el 0,2% de la base imposable de l'IBI, i recau sobre el valor cadastral dels habitatges. Per tant, l'AMB defensa que ha calculat sempre l'import del tribut metropolità segons aquest mecanisme establert per llei, ja que no té llibertat per establir altres fórmules de càlcul. El text de l'esmena subratlla que el tribut metropolità ha de constituir un dels principals instruments de finançament dels serveis que l'AMB presta a tots els municipis metropolitans, cadascun amb les seves particularitats i necessitats específiques, per aconseguir la seva cohesió i per corregir de les desigualtats existents. Ada Colau, presidenta de l'AMB, va declarar després de presentar l'esmena que “el tribut metropolità ha generat des de l'inici de la seva aplicació una sensació de greuge comparatiu en alguns municipis, i és per això que tots els grups de govern presentem aquesta resolució, amb l'ànim de calmar els neguits que han anat sorgint, i buscar la millor solució per a cadascun dels casos”. Va afegir, però, que “el cobrament d'aquest tribut és, ara com ara, imprescindible per assegurar que tota la ciutadania rep els serveis metropolitans, i aconseguir una metròpolis més justa i cohesionada”. En aquest sentit, el govern de l'AMB s'ha compromès a perfeccionar els mecanismes d'aplicació del tribut, amb la voluntat d'incorporar en l'ordenança per a l'any 2021 el màxim de millores, compatibles amb l'actual llei de l'AMB, i sota els principis d'equitat, justícia, igualtat, solidaritat i equilibri territorial. L'AMB també establirà ajuts per al pagament d'aquest tribut, per a ciutadans i comerços, en la línia dels que ja té en marxa a favor de famílies en situació vulnerable, per exemple, com a resultat dels impactes socials i econòmics de la pandèmia de la COVID-19. Un altre dels compromisos és el d'accelerar la planificació i execució dels serveis de transport públic encara pendents als municipis que fins el 2018 formaven part de la 2a corona. Pel que fa a la coordinació amb altres administracions, en l'esmena presentada l'AMB també s'ha compromès a reclamar al Govern de la Generalitat el traspàs dels contractes existents de transport urbà col•lectiu de viatgers, per tal que sigui l'AMB qui gestioni la totalitat d'aquestes competències al territori metropolità. Així mateix, s'instarà la Generalitat a ampliar la tarifació social –principalment targeta rosa i T-16– a tots els sistemes de transport integrats a l'ATM que formen part de la xarxa de transport metropolità. El document signat pels grups de govern de l'AMB també es compromet a demanar al Govern de l'Estat que ampliï el finançament de l'AMB, o bé que modifiqui la legislació vigent per fer possibles altres vies de finançament que no siguin exclusivament el recàrrec sobre l'IBI. Els grups PSC, En Comú Guanyem, ERC i Junts x Catalunya, que van votar a favor de l'esmena, van coincidir que “cal perfeccionar i aprofundir en els mecanismes de càlcul del tribut metropolità, amb una sensibilitat absoluta cap a les famílies en situació de vulnerabilitat, i alhora reclamar a l'Estat que augmenti la seva aportació a l'AMB, per buscar vies alternatives de finançament”. Els grups Ciutadans, PP i Barcelona pel canvi, que van votar en contra de l'esmena, van declarar que "la contraproposta presentada pels grups de govern només busca guanyar temps", i que "és el moment d'aturar el cobrament del tribut metropolità i explicar-lo bé a la ciutadania", i reclamen més capacitat de diàleg. “Esmena insuficient”
Finalment, els grups Guanyem Badalona en Comú, Ara Decidim Ripollet i Compromís i Acord per Torrelles, que es van abstenir en la votació, van lamentar que no es tingués en compte la proposta d'esmena presentada conjuntament per aquests tres grups.
Durant la seva intervenció, l’alcalde de Ripollet, José María Osuna, va demanar sense èxit als partits de govern de l’AMB que deixessin sobre la taula la proposta per intentar assolir un acord. Osuna va valorar de forma positiva “el pas endavant” que suposava l’esmena aprovada, tot i que la va titllar com a “insuficient” i va remarcar la necessitat d’anar més enllà i sobretot de “concretar encara més” els aspectes que es recullen en el text.
Malgrat valorar “l’esforç” dels partits de govern, el dirigent de Decidim Ripollet va lamentar que l’esmena aprovada no contemplés “qüestions fonamentals” com l’estudi de l’exempció del tribut metropolità per aquest 2020, tot i que “saben les limitacions normatives que hi poden haver al respecte”.
Osuna va insistir en què, malgrat les promeses del text aprovat, “no ens podem conformar amb emplaçar-nos a unes ajudes que, ara per ara, no saben com seran i en quina quantitat”. Això sí, va mostrar la seva “predisposició per treballar-les”.
El batlle de Ripollet també va dir trobar a faltar “més fermesa” per treballar el tribut metropolità per a l’any 2021: “Hem de ser més clars a no cenyir-nos a allò que marca la llei de l’AMB. Entenem que és la llei actualmente vigent, però també entenem que cal exigir a l’Estat la reforma de les lleis locals per a un molt millor finançament de les hisendes i també exigir a la Generalitat contemplar un millor finançament per tal que l’AMB no depengui necessàriament i exclusivamente de l’IBI”. Unes reivindicacions que Osuna va lligar també amb el debat sobre el finançament del transport públic.
El batlle de Ripollet, per últim, va lamentar la “manca de compromís de treball” amb les plataformes contràries al tribut metropolità existents al territori: “Cal que aquests moviments veïnals formin part de la solució”. En aquest sentit, al final del ple, durant el torn de precs i preguntes, va prendre la paraula Armand Capdevila, representant de la plataforma ‘No Tribut AMB’, que reuneix persones de 15 dels 18 municipis que el 2018 van passar a formar part de la primera corona tarifària. Segons Capdevila, “la plataforma, que no s'identifica amb cap grup polític en particular, demana la suspensió del tribut metropolità en considerar-lo un impost injust, especialment en el context de pandèmia de la COVID19”. Capdevila va afegir que “els municipis de la segona corona estan molt lluny de disposar d'uns serveis de transport públic equiparables als de la primera, amb poca freqüència de pas i eliminació de línies”. Finalment, va insistir en establir un diàleg entre la plataforma i el govern de l'AMB, per trobar noves formes de càlcul per al tribut metropolità.
