El text refós és un document urbanístic que recull les determinacions de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i que la Comissió Institucional, constituïda per representants de la Generalitat, l'AMB, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, la Diputació de Barcelona i els nou ajuntaments -entre ells el de Cerdanyola- que formen part del Parc, ha consensuat per unanimitat.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de creació del Parc Natural, i substitueix l'anterior Pla especial del 1987.
Des de l’AMB remarquen que l'objectiu principal del pla és garantir la màxima protecció i conservació d'aquest espai natural, de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 hèctàrees i es projecta una nova estratègia per a l'ús públic.
Segons l’ens metropolità, el nou pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d'una gestió dinàmica i adaptativa.
El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en sis àmbits. D’una banda, la preservació i millora dels valors ambientals. Així, s'aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l'economia verda.
El pla també aposta per la valorització dels recursos naturals. Amb l'objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l'economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l'espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment, el 60 % dels terrenys són de titularitat privada.
Pel que fa a les infraestructures i serveis, el pla aposta per minimitzar l'ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l'efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l'energia, i es potencien i s'adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
També es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l'espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests "espais vora". Es tracta de traslladar l'oferta d'activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
Pel que fa a l’ús públic, es defineix una xarxa bàsica a partir de la infraestructura existent amb l'objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s'evita la dispersió dels usuaris.
Finalment, el pla no admet noves edificacions i s'aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l'inventari del patrimoni cultural.
Debat plenari
Durant el plenari del Consell Metropolità, el portaveu del grup metropolità de Junts per Catalunya, Joan Puigdomènech, es va centrar en la problemàtica dels grups d'edificacions residencials –assentaments– que es troben dins de l'àmbit de l'espai natural protegit i, per tant, tenen la condició de “fora de l'ordenació urbanística”, considerats originàriament com a espais de regulació especial (ERE). Puigdomènech va afirmar que hi havia un canvi d'orientació en relació amb el document aprovat provisionalment, raó per la qual anunciava el vot en contra del seu grup al PEPNat, malgrat que mantenia el vot favorable en relació amb la modificació del PGM.
Per la seva banda, el vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, Jordi Sànchez, va posar en valor els principals aspectes que s'aborden al Pla en relació amb la gestió de la biodiversitat, l'ús públic i l'impuls dels serveis ecosistèmics. Pel que fa als ERE, va remarcar que no hi han hagut canvis en relació amb el document aprovat inicialment i que els matisos introduïts han estat literalment els que ha indicat la Comissió d'Urbanisme. Així mateix, Sánchez va explicar que el problema dels assentaments en sòl no urbanitzable no es pot abordar des d'un Pla especial de protecció, ja que va més enllà dels seus objectius.
La situació legal dels ERE, segons Sánchez, no la pot canviar el PEPNat i es remunta, com a mínim, a l'any 1976. En el mateix sentit es va expressar el conseller Josep Perpinyà del grup socialista, que va comentar que el futur de les urbanitzacions en sòl forestal s'hauria d'abordar a través de la Llei de territori o mitjançant una modificació de la Llei d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, la consellera metropolitana i alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, va recordar que la competència de l'aprovació definitiva recau en la Generalitat i va manifestar la seva preocupació per la situació dels veïns dels ERE. Ingla es va oferir a acompanyar-los per parlar del seu cas davant el Departament de Territori i Sostenibilitat.
La modificació de PGM associada al Pla especial es va aprovar amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, Ciutadans, Barcelona pel Canvi, Junts per Catalunya, ERC, En Comú Guanyem i el PSC. El PP hi va votar en contra i Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú es van abstenir.
El PEPNat també va quedar aprovat amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, ERC, En Comú Podem i el PSC. El PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi, així com Junts per Catalunya, hi van votar en contra, mentre que Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú es van abstenir.
