El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul un acord del Ple Municipal de Cerdanyola del 17 de desembre de 2014, quan es va aprovar el conveni amb Universitat Autònoma de Barcelona que implicava la compra per part de l’Ajuntament del terreny de l’Escoleta a la primera a preu de terreny edificable. Gairebé sis anys després, la justicia ha donat la raó als regidors del grup municipal d’ERC de Cerdanyola, Helena Solà i Daniel Mallén, reconeixent que es van vulnerar els seus drets en aquella sessió de finals de 2014.
Ja en primera instància, el jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona, en sentència de data 14 de maig de 2018, va donar la raó a ERC, anul·lant l’acord que aprovava el conveni entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques. Ara, una sentència del passat 22 de juny del TSJC considera que és “indubtable” que els informes de la interventora municipal i del secretari, ambdós preceptius, no es trobaven a disposició dels regidors en el moment de la convocatòria del ple, i aquesta evident omissió documental és de tal transcendència que es van vulnerar els drets dels regidors. La precipitada convocatòria del ple suposa, a criteri judicial, que cap dels regidors (no només els recurrents) no van tenir temps suficient per a conèixer l’abast de l’expedient administratiu, ni per a formar-se un criteri suficient per emetre el seu vot.
Des d’ERC recorden que el conveni anul·lat establia l’obligació de l'Ajuntament de Cerdanyola d’adquirir per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l'Escola Bellaterra (l'Escoleta), per un import de 2.614.847.55 euros, i es reconeixia la prescripció d'uns deutes tributaris de la Universitat Autònoma per valor de 483.371.02 euros. ERC sempre ha defensat que Cerdanyola no guanya res d'adquirir la propietat d'un terreny i d’un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya com administració titular de les competències d’ensenyament d’educació primària.
En aquest sentit, el grup municipal dels republicans recorda que sempre ha defensat “una gestió pública exigent i transparent” dels recursos públics, així com també “tenir bones relacions” amb la UAB, però considera “lamentable” que calgui recórrer a la via judicial per a” reivindicar els drets democràtics dels regidors i una bona gestió municipal de l’equip de govern, per evitar el malbaratament d’uns recursos públics que són de tots i que tant costa obtenir”.
Opció d’un recurs de cassació
La sentència encara no és ferma perquè existeix la possibilitat de la interposició d’un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, però des d’ERC entenen que aquesta opció no s’hauria de donar “per la contundència en la qual desestima els arguments esgrimits per l’Ajuntament”. Segons els republicans, aquesta possibilitat esdevindria “un mal ús dels serveis públics i una tàctica dilatòria que ocasionaria greus perjudicis a les arques municipals”, i “no només pels 4.000 euros que s’imposen a l’Ajuntament per costes judicials, sinó perquè no es recuperen els impostos deguts per la UAB i en poden prescriure l’exigència de més deutes”.
