La Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, presidida pel secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat provisionalment aquest matí el planejament del Centre direccional de Cerdanyola. Des del Departament de Territori han insistit que, amb l’aprovació provisional del Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar aquest espai, la zona esdevindrà “un nou pol d’importància metropolitana” amb més de 5.300 habitatges, dels quals 2.534 seran amb protecció, activitat econòmica i una gran xarxa d’espais verds.
Es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. Actualment acull equipaments com el Sincrotró Alba, tres centres de protecció de dades o les seus de les empreses Sener, Stradivarius i Natura Bissé, així com un edifici de 24 habitatges amb protecció oficial.
També es va executar gran part de la primera fase de les obres d’urbanització, com l’ampliació de la carretera BV-1413, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres.
Nou pol metropolità
La Generalitat remarca que el Centre direccional constitueix “un àmbit d’especial rellevància social i econòmica”, amb repercussió metropolitana, tant per la seva dimensió com per l’emplaçament singular. També, atesos els seus elements urbanístics i territorials, com són el Sincrotró, el nou barri residencial previst, un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola, i la proximitat amb el Parc Científic i Tecnològic i la UAB.
No obstant, el PDU aprovat el 2014 que ordenava l’àmbit i possibilitava continuar amb el seu desenvolupament va ser anul·lat per sentència judicial. El Pla aprovat provisionalment avui substitueix el declarat nul i busca, segons la Generalitat, consolidar el centre direccional com a nova centralitat urbana d’interès supramunicipal; millorar la qualitat urbana del Centre Direccional; integrar la nova ciutat i la ciutat existent mantenint una bona connexió que faciliti la relació entre elles; cohesionar la ciutat resultant d’aquest procés, mitjançant els usos que s’implantin en el Centre Direccional; adequar l’ordenació urbanística d’aquest àmbit als requisits i criteris derivats de les resolucions judicials dictades en relació amb els anteriors instruments de planejament; constituir una important polaritat de centre d’activitats econòmiques, científiques i tecnològiques, situades entorn del Sincrotró i en relació amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc tecnològic del Vallès; desenvolupar un creixement residencial que resolgui les necessitats d’habitatge, prestant especial atenció al reequilibri social des d’una perspectiva tant local com territorial; garantir la protecció del Corredor Verd en l’àmbit d’actuació com a peça fonamental en la connectivitat biològica entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac; i incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases del disseny, la planificació, l'execució i l'avaluació urbanístics.
Model urbà complex i compacte
Segons Territori, el PDU preveu per al Centre direccional “un model urbà complex, compacte i cohesionat”, on es barregen els usos econòmics i residencials. S’hi preveu construir 5.377 habitatges, dels quals 2.843 seran lliures i 2.534, amb protecció oficial. La superfície comercial s’ha reduït considerablement respecte al PDU anterior, i es situa al costat de l’estació d’ADIF i els baixos dels edificis d’habitatges dels carrers principals. Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, es reorganitzen dins de l’àmbit per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles.
La Generalitat destaca que el Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, “incloent els espais fluvials, amb diferents escales, diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes”.
Més i millors comunicacions
L’executiu català destaca, d’altra banda, que es dissenya una xarxa viària amb quatre vies longitudinals i cinc transversals per “garantir la continuïtat amb les trames urbanes existents i la mobilitat dins de la nova ciutat”. Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant per a un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans, a més, redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.
Des de Territori destaquen que el pla contempla importants millores de la mobilitat tant a peu o amb bicicleta, com en transport públic o amb vehicle privat. Tots els carrers disposaran de carrils segregats per bicicleta, s’introdueix un sistema integrat de línies d’autobusos per millorar la connectivitat amb la ciutat i la UAB com amb al Vallès i Barcelona. Es proposa ampliar la infraestructura de FGC per donar servei a l’interior del Parc, i es fa la reserva per la construcció de dues estacions, una amb possibilitat de pàrquings dissuasius. La millora de l’accés amb vehicle privat es preveu amb una gran intervenció sobre la B-30 i la C-58 que es durà a terme amb un acord entre la Generalitat, l’Estat el Consorci i l’Ajuntament de Cerdanyola i comportarà una inversió de 30 milions d’euros.
