Segons aquest estudi, l’any 2019 es va iniciar la construcció de 293 habitatges de protecció oficial a la comarca i se’n van finalitzar 119. El creixement anual a la comarca ha sigut molt més intens que el català, s’ha incrementat més del doble (+152) i a l’àmbit català un 35,2% (+490). De manera que l’aportació de la comarca als HPO iniciats del conjunt català ha augmentat en més de 5 punts percentuals, arribant al 15,6%, proporció més elevada des de 2013. El nombre d’HPO iniciats a la comarca es va reduir dràsticament amb l’inici de la crisi econòmica i, tot i que a partir de 2016 es produeix un increment, les xifres queden molt lluny de les de 2008.
L’índex de construcció d’HPO a la comarca ha augmentat significativament respecte d’un any abans, passant dels 1,5 als 3,2 HPO iniciats per cada 10.000 habitants. Aquesta xifra se situa per sobre del conjunt català (2,5), similar a la província (3,2) i inferior a l’AMB (4). Altrament, és molt baixa en comparació la de 2008 (24,9). La construcció d’HPO es va reduir dràsticament a tots els territoris a partir de la crisi econòmica, tot i que a partir de 2016 s’inicia una lleugera recuperació. La comarca és el territori amb un creixement relatiu més elevat, gairebé s’ha triplicat el nombre de construccions d’HPO des de 2016.
A la comarca s’han iniciat 61,3 HPO per cada 1.000 habitants des de 2008 fins a 2019. Hi ha dotze municipis per sobre de la xifra comarcal. Entre els que tenen més de 5.000 residents destaquen Santa Perpètua de Mogoda (132,7), Polinyà (120,1) i Sentmenat (100,5). També trobem a Ripollet (80).
En canvi, quatre municipis registren una ràtio inferior a la comarcal. Destaca el cas de Cerdanyola, amb 26 HPO per cada miler d’habitants durant la darrera dècada. A més, a 7 municipis del Vallès Occidental no s’ha iniciat cap habitatge de protecció oficial des del 2008, incloent Castellar, Matadepera i Castellbisbal.
