La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa han publicat un informe relatiu l’impacte econòmic sobre el PIB i la población ocupada de la província de Barcelona derivat de la crisi originada per la COVID-19. L’estudi assegura que la pandèmia ha provocat una davallada de 28.849 milions d’euros en la facturació del teixit empresaril de la demarcació.
A nivell comarcal, tot el territori té un impacte econòmic estimat de signe negatiu. A l’alt Penedès, la caiguda és d’un 8% (441 milions d’euros); a l’Anoia, 10,7% (464 milions d’euros); al Bages, 9,3% (613 milions d’euros); al Baix Llobregat, 10,1% (5.785 milions d’euros); al Barcelonès, 9,6% (11.437 milions d’euros); i, al Berguedà, 8,5% (61 milions d’euros).
D’altra banda, al Garraf és d’un 15,1% (308 milions d’euros); al Maresme, 12,3% (973 milions d’euros); al Moianès, 8,7% (25 milions d’euros); a Osona, 7,8% (819 milions d’euros); al Vallès Occidental, 11,2% (5.873 milions d’euros), i al Vallès Oriental, 11,0% (2.051 milions d’euros).
Disminució a gairebé tots els sectors
L’impacte de la COVID-19 a la demarcació de Barcelona és negatiu en els quatre grans sectors de l’economia. Es preveu que la COVID-19 tingui un impacte negatiu estimat de 85 milions d’euros en la facturació del sector primari (un 0,3% dels 28.849 milions d’euros de l’impacte total de la COVID-19); 7.489 milions en la indústria (26,0% de l’impacte); 1.052 milions d’euros en la construcció (3,6% de l’impacte) i 20.223 milions d’euros en el sector serveis (70,1% de l’impacte).
De l’estudi publicat, també cal tenir en compte les variacions notòries a nivell sectorial que ha provocat la cisi de la COVID-19. Mentre que es preveu un impacte positiu del 4% en el sector de l’educació, la sanitat i els serveis socials, en el sector de l’hostaleria la crisi pot tenir un impacte negatiu del 24,3%.
En aquest sentit cal remarcar que només dos dels trenta-vuit sectors analitzats presenten increments de vendes. A més del sector de l’educació, sanitat i serveis socials, també destaca el d’activitats financeres i assegurances, amb un lleuger increment del 0,5%.
D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha nou activitats en què el pes de la reducció de la seva facturació estimada sobre la reducció total és inferior al pes que té la seva facturació en la facturació total; mentre que hi ha quatre activitats que presenten les mateixes proporcions.
Perspectiva comarcal
Si s’analitzen les dades a nivell comarcal, n’hi ha quatre en què la reducció relativa de la facturació és inferior al pes que té la seva facturació en el total de la demarcació: Barcelonès (pes de la facturació del 41,7% i pes de la reducció del 39,6%), Osona (3,7% i 2,8%), Alt Penedès (1,9% i 1,5%) i Bages (2,3% i 2,1%).
De l’altra, hi ha quatre comarques en què la reducció relativa de la facturació és superior al pes que té la seva facturació en el total de la demarcació: Vallès Occidental (pes de la facturació del 18,4% i pes de la reducció del 20,4%), Vallès Oriental (6,5% i 7,1%), Maresme (2,8% i 3,4%) i Garraf (0,7% i 1,1%).
Finalment, en les quatre comarques restants (Anoia, Baix Llobregat, Berguedà i Moianès) aquestes proporcions són iguals.
