Tot i que no s’emplaçaran al seu espai definitiu fins al novembre, les quatre llombardes es poden visitar aquest mes al Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) Molí d’en Rata, que ha reobert al públic aquest cap de setmana amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. L’equipament acull la mostra del projecte ‘Stolpersteine’. Les “pedres” en qüestió formen part del projecte de l’escultor alemany Gunter Demning. Són unes llambordes quadrades de 10X10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de la persona empresonada o deportada i que es col·loca al paviment, a prop dels edificis on van viure o treballar abans de ser deportats als camps nazis. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a senyal de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera ‘Stolperstein’ l’any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. ‘Stolpersteine’ és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’.
Abans de ser col·locades al seu emplaçament el proper mes de novembre, els ciutadans que ho desitgin podran veure-les in situ al CIP Molí d’en Rata durant les properes setmanes. Així ho han fet, per exemple, els familiars de Tomás Caballero Vico i Josep Datzira Casamitjana, dos dels veïns recordats per aquest projecte, que han visitat la mostra aquest cap de setmana (foto).
Els quatre homenatjats a Ripollet
Nascut el 1897 a Castillejar (Granada), Tomás Caballero Vico va emigrar amb els seus germans a Ripollet als vols de la dècada dels 20 del segle passat, fugint de la penúria econòmica d'aquells temps i atrets per l'oferta de treball que a Catalunya s'oferia. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després de la Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona. Adoración Teuel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord., Amb l'ajuda dels seus parents, també exiliats, va establir-se i poc temps abans de començar a treballar a una granja va ser detingut per la Gestapo. Va ser deportat pels nazis a Mauthausen amb 775 persones més el 25 de gener de 1941 procedent d'un camp de presoners prop de la frontera de Luxemburg. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, amb el número 9866, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941. El seu assassinat no es coneix fins un cop acabada la 2a Guerra Mundial, quan es comencen a publicar els noms dels republicans morts als camps de concentració, tant per les autoritats, com en el diari Solidaridad Obrera que s'imprimia a França pels exiliats.
Nascut a Benamurel (Granada) l'any 1909, Sotero López Tello va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27/1/1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent del Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 es situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas.
Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, Josep Datzira Casamitjana va ser deportat a Mauthausen el 3/4/1941, procedent del Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havía estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916. i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar. Aquests transports consistien a dur-los a una mena d'ambulància, un camió amb capsa tancada, on el gas que desprenia el motor era introduït i això els provocava la mort per asfixia, sense sortir del camp. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.
Nascut a Huercalovera (Almeria) el 1908, Juan Montesinos Uribe va emigrar amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, provinent majoritàriament de Múrcia, Almeria, Aragó, València, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber a Ripollet i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de "paisanos" com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a termes per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el nº 6052. d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941. El seu assassinat va ser conegut per la seva família anys després, mercès a uns ripolletencs també exiliats a França i que havien vist el seu nom entre les llistes que es publicaven.
Hi ha encara un cinquè veí de Ripollet víctima del nazisme, Pau Pallàs-Alsina, nascut al municipi el 1907, tot i que la seva llamborda ja està col·locada a Sabadell. Els Pallàs-Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.
