“Prorrogar el contracte actual, amb un model caduc amb el que només es separa el 36% dels residus, només farà que allargar una mala gestió”, ha remarcat la portaveu municipal d’ERC, Helena Solà. En una piulada a les xarxes socials, la dirigent republicana ha defensat que “ens calen polítiques efectives que tendeixin al residu zero”, insistint en què això només serà possible amb un nou contracte de residus a Cerdanyola.
Les critiques al model actual a la ciutat des d’ERC, de fet, no són pas noves. Encara a la passada legislatura, els republicans van ser els únics que es van oposar el febrer de 2019 a l’ampliació del contracte de neteja viària i recollida de residus proposada des del govern de l’aleshores alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, que va suposar un increment de poc més d’1,1 milions d’euros en el cost del servei fins a la finalització del contracte aquest 2020.
La possibilitat d’un nou model de recollida i tractament de residus a Cerdanyola va tornar a ser focus de debat novament mesos després. El desembre de 2019, ja amb el PSC a l’alcaldia, ERC va portar al plenari una moció -finalment aprovada amb les úniques abstencions dels socialistes i del PP- que demanava un pla urgent de foment de la recollida selectiva.
El text instava l’Ajuntament a presentar al Ple, en el termini de tres mesos, un pla urgent per la millora de la gestió dels residus municipals amb l’objectiu d’incrementar el nivell de recollida selectiva i assolir els objectius de reciclatge marcats enguany per la Unió Europea. Els republicans demanaven al PSC que el pla contemplés un estudi de viabilitat dels diferents sistemes de recollida disponibles, en especial el sistema porta a porta i de contenidors accesibles amb targeta.
La proposta d’ERC no va ser rebuda amb bons ulls des del PSC. L’aleshores regidor d’Espais Públics, Víctor Francos, va defensar que el canvi de model no s’assolia amb cap pla i que no es podia fer en un termini de temps concret. Francos, que mesos després va deixar el seu càrrec a l’executiu local per treballar al Ministeri de Sanitat, destacava llavors que l’AMB i quatre ajuntaments metropolitans ja estaven treballant en el plec de condicions que havia de regir el nou contracte de residus en base als paràmetres de la UE. Una tasca que, segons explicava aleshores Francos, s’allargaria durant un termini mai inferior als 18 meses.
Prop d’un any després, la qüestió tornarà dijous al plenari i, com ja va passar aleshores, sembla que no hi haurà consens.
