De fet, l’acord afecta a Ripollet i altres 12 municipis metropolitans (Barberà, El Prat de Llobregat, Sant Cugat, Tiana, Cervelló, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç del Horts, Badia, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i estableix que l’AMB crearà una comissió d’estudi amb l’objectiu d'arribar a assumir aquests serveis en el termini màxim de 2 anys. Tenint en compte que l’abastament d'aigua potable és un bé essencial bàsic, l’AMB requereix a Ripollet i la resta de ciutats afectades per l’acord a que “continuïn garantint la prestació del servei en la forma que tinguin determinada”, mentre no l'assumeix l’ens metropolità.
El govern metropolità considera que, amb aquest nou pas, l’AMB “segueix vetllant pel manteniment del servei d’abastament d’aigua”. Alhora, destaca que s'avança “cap a un model metropolità de gestió del servei al costat dels municipis i dels operadors”.
L’acord del Consell Metropolità arriba després d’una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on es dictaminava que l’ens presidit per Adau Colau té les competències per decidir sobre la gestió de l'aigua i no els municipis, tal com s'establia en el Reglament Metropolità del Servei del Cicle Integral de l'Aigua.
La decisió del TSJC elimina el punt tres del Reglament Metropolità del Servei del Cicle Integral de l'Aigua, que permetia als ajuntaments decidir quin és el futur de la gestió de l'aigua al seu municipi. La sentència va afectar de ple els plans del govern de Decidim a Ripollet, que aposta decididament per la municipalització de l’aigua a la ciutat.
L’alcalde de Ripollet, però, ja va explicar fa algunes setmanes que la sentència no tancava cap opció, però que dictaminava que la decisió s’haurà de prendre d’acord amb l’AMB, camí que s’inicia ara. “Estem convençuts que l’aigua de Ripollet i de tota l’àrea metropolitana serà pública, però també estem convençuts que el que haurem de fer des de Ripollet al respecte serà amb acord de l’AMB per tal que validi aquesta situació en favor de l’aigua pública”.
Abans de la sentència del TSJC, l’AMB va informar favorablement el passat mes d’abril l’expedient administratiu presentat per l’Ajuntament de Ripollet que determina la nova forma de gestió del servei d'abastament domiciliari d'aigua potable de la ciutat, que es concreta en la constitució d'una empresa pública de capital íntegrament municipal.
El document de l’AMB va arribar després que el ple municipal de Ripollet aprovés al febrer el canvi de model a la gestió directa de l'aigua, partint de les conclusions dels estudis encarregats a l'empresa CAPIOL.
L’informe favorable de l’AMB es va determinar sobre la base de les competències de l’organisme metropolità en aquest àmbit i segons la valoració realitzada pels serveis tècnics del Cicle Integral de l'Aigua de l'AMB. El document recomanava a l’Ajuntament de Ripollet incorporar a la documentació presentada el deure d’informar l’ens metropolità dels plans directors i d'inversions, de les interrupcions de subministrament i de qualsevol incident o episodi de contaminació que pugui afectar a la qualitat de l’aigua.
El govern defensa els beneficis de la municipalització
La municipalització del servei de l’aigua a Ripollet va tornar a centrar fa uns dies el Ple de l’Ajuntament. La setmana passada, en la darrera sessió ordinària de 2020, la tinent d’alcalde de Serveis Municipals, Pilar Castillejo, va referir-se als beneficis que aportaria a la ciutat l’opció defensada des de l’equip de govern. Ho va fer amb ocasió de la resposta als requeriments del portaveu municipal del PSC, Luis Tirado, sobre els diners que ha gastat l’Ajuntament en els tràmits realitzats amb motiu del canvi de la gestió de l’aigua a Ripollet.
Així, Castillejo va explicar que el consistori va destinar 80.989,13 euros entre 2015 i 2019 al projecte. Es tracta de despeses associades a treballs encarregats a diverses empreses, “necessaris per a la preparació de l’expedient del canvi de la gestió de l’aigua”. La regidora de Decidim, qui va explicar que aquests diners formaran part de la comptabilitat del primer any de la futura nova gestió, va deixar clar que aquesta despesa no va ser, en cap cas, voluntat del consistori: “Són informes que la llei ens obligava a fer per a poder fer aquest canvi de gestió”. Castillejo, a més, va explicar que l’elaboració dels estudis era inassumible pels serveis tècnics municipals i que per això es van haver d’encarregar a empreses externes.
Aprofitant la seva resposta a Tirado, la tinent d’alcalde va voler remarcar el cost de la privatització del servei de gestió de l’aigua a Ripollet durant el mateix periode en què el govern ha impulsat els tràmits per impulsar la municipalització. Així, Castillejo va explicar que la retribució del prestador del servei havia suposat a l’Ajuntament una despesa mitjana de 200.000 euros anuals entre 2015 i 2019. “Podeu fer demagogia si voleu amb els 80.000 euros que hem gastat en uns estudis que no teníem cap ganes de fer”, va assegurar la regidora adreçant-se al PSC. “Aquests diners reverteixen en una millora del servei a Ripollet i queda evident els beneficis econòmics de la muncipalització de la gestió de l’aigua”, va concloure Castillejo.
