Fer un recorregut per la història de l’art és fer una immersió en un món masculí. Són innombrables les dones d’entorns molt diferents que van ser ignorades i oblidades. Elles no van poder desenvolupar-se i créixer com a artistes, però amb esforç i calladament van saber ser llavor i transmetre la seva sensibilitat a les següents generacions. A partir de cinc exemples reals, es vol deixar testimoni de tot el silenci que envolta el món creatiu fet per dones, i es fa a través de la guia d’unes deesses que la mitologia va desmerèixer, i de la mediació de cinc artistes contemporànies amb una mirada feminista, activa i combativa.
La mostra és un d’un petit homenantge a 5 dones que van quedar relegades a un segon terme o símplement que no van poder dedicar-se a la seva vocació artística. Es tracta de Mercè Gallén, Elena Jaumandreu, Maria Lluïsa Malibran, Magdalena Mañosa i María Josefa González Montalbán. Les artistes contemporànies Xantal Grau, Francesca Llopis, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez s’han apropiat del seu llegat de sentits latents i l’han revitalitzat amb la seva pròpia pràctica.
La periodista Maria Palau, especialitzada en art, destaca en el fulletó de la mostra que “aquest projecte expositiu s’ha d’entendre com una suggestiva caixa de ressonància de presències que abracen l’antiguitat i la contemporaneïtat”.
Les artistes contemporànies són, escriu, “les nostres còmplices en aquesta aventura de rescat de la memòria que té l’ambició de corregir-ne els oblits”. Respecte a les artistes, destaca “la seva actitud combativa beu de l’activisme feminista dels darrers temps, catalitzador d’una creativitat diversa i plural, sensible no només amb la problemàtica de les dones sinó de les minories sexuals i de totes les víctimes d’un sistema deshumanitzat per la cobdícia del capital”.
