Amb l’objectiu d’involucrar als veïns de Cerdanyola i saber la seva opinió, el consistori ha explicat que aquests dies s’està fent una enquesta telefònica per conèixer els hàbits de consum de la població, així com la seva acceptació i percepció en la utilització de les cobertes de la ciutat.
L’exemple de Badia
L’Ajuntament de Cerdanyola segueix així l’exemple d’una iniciativa que ja va fer la veïna Badia, també en col·laboració amb l’ICTA-UAB. En aquell cas, la investigadora Susana Toboso, amb el suport de l’Ajuntament de Badia i l’Associació de Veïns del municipi, va portar a terme un estudi per conèixer els hàbits de consum dels residents relacionat amb l’ocupació dels edificis i el nucli familiar al qual pertanyen. La recerca, desenvolupada pel grup Sostenipra, va analitzar el metabolisme urbà de Badia, una zona d’habitatges construïda als anys 70, i els escenaris potencials d’utilitzar les cobertes dels edificis.
En una primera fase es van analitzar dades generals com sexe, edat, estat laboral, ingressos, tipus de nucli familiar i nombre de persones a la unitat familiar, i en quin tipus d'habitatge viuen. Una segona fase va analitzar els hàbits de consum i les seves despeses en necessitats bàsiques, d’aigua, energia i cistella de la compra, i una tercera està centrada en el consum setmanal de diferents tipus de verdures. L’estudi va donar lloc a la presentació de cinc escenaris de futur per al municipi i els veïns van poder votar quins preferien.
Toboso va indicar que les plaques solars poden fer estalviar fins a 762 euros per família i any en el rebut de la llum. A aquesta proposta s’afegien, en les diferents opcions, la captació d'aigua de pluja; la implantació de cobertes verdes extensives, que millorarien l'aïllament dels edificis; horts i hivernacles. Totes les opcions mostraven els indicadors ambientals, socials i econòmics en funció dels resultats de les diferents combinacions d’elements.
Cadascun dels escenaris plantejava una combinació de sistemes que permetrien estalviar recursos a les llars: plaques solars, hivernacles, estructures d'aïllament o captadors d'aigua, a més d’horts. L'estudi va desenvolupar quins serien els beneficis econòmics, ambientals i socials de cadascun dels escenaris. Els projectes permetien conèixer les possibilitats de millora energètica dels edificis de cara a elaborar una estratègia de futur que millori la sostenibilitat a Badia.
L'ús de plaques solars, per exemple, podia fer estalviar fins a 762 euros per família i any en el rebut de la llum. Es podrien arribar a instal·lar a 1.810 llars de Badia, que representen un 34% del total. Això implicaria una inversió inicial de 4.237 euros per casa, que l’estudi calculava que es recuperaria en poc més de 5 anys i mig. Un altre escenari sostenia que, gràcies als sistemes de captació de pluja, l’autosuficiència per regar augmentaria fins al 209%. Amb els horts es podria guanyar entre un 42 i un 56% d'autoabastiment.
