Els museus participants posen en diàleg objectes dels seus fons que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual. Aquesta proposta, articulada entorn de les col·leccions dels museus, ens permet reflexionar conjuntament sobre els objectes exposats, sobre els museus i sobre els municipis. En definitiva, ‘Coincidències insòlites’ ens dona l’oportunitat de difondre un llegat cultural comú.
La mostra tracta concretament sobre el domini territorial del Monestir de Sant Cugat des de l'edat mitjana i s'hi poden veure un facsímil del Cartulari de Sant Cugat, tres peces de ceràmica medievals de Cerdanyola i documents digitalitzats de Montcada i Ripollet. 'Tots som monestir' es remunta més d’un mil·lenni enrere, a l’època de més esplendor del monestir de Sant Cugat del Vallès, quan Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat formaven part, d’una manera o altra, de les possessions d’aquesta antiga abadia benedictina.
Des del moment de la seva fundació al segle IX, el monestir va exercir una forta influència en una societat que unia religió, creences i poder polític. A mitjans del segle X va iniciar el creixement de les seves possessions a través de donacions pietoses i el favor de papes, comtes i emperadors. A finals del segle XII ja era el monestir més poderós del comtat de Barcelona, amb un extens patrimoni que mantindria gairebé intacte fins a la seva extinció el 1835.
Les possessions del monestir s’estenien a diversos indrets del comtat i fins i tot a la Catalunya Nova, però el nucli més important es trobava al Vallès i, en especial, al seu entorn més proper, als territoris que avui dia corresponen als municipis de Sant Cugat, Cerdanyola, Montcada i Ripollet.
Això no només va ser fruit de la lògica de la proximitat geogràfica dels donants, sinó també de l’estratègia iniciada abans de l’any 1000 pels abats Joan i Odó, en què mitjançant la compra i l’intercanvi van anar concentrant i compactant els seus béns en aquesta àrea veïna i fèrtil.
Així van anar sumant terres de conreu de cereal, vinya i una mica d’horta, amb especial interès per les àrees irrigades, prats i pastures, masos i molins hidràulics, i diversos drets sobre les persones que vivien en aquest entorn.
Els terrenys més immediats al monestir i sobre els quals va exercir jurisdicció directa van conformar ben aviat el seu terme, que es va anar modelant fins a esdevenir l’actual municipi de Sant Cugat, on el monestir era el senyor quasi absolut. En un entorn en què pràcticament totes les terres pertanyien a alguna de les jerarquies nobiliàries, els conflictes i enfrontaments entre senyors feudals laics i eclesiàstics eren constants, no només per la possessió de la terra sinó també pel sotmetiment al vassallatge de la població que l’habitava i la treballava.
A Cerdanyola, el litigi per la propietat del terme del castell de Sant Marçal és un clar exemple de les disputes entre senyors feudals i com els interessos del monestir marcaven les relacions amb la noblesa local.
Al llarg de gairebé 400 anys, la jurisdicció del terme del castell va ser causa de conflicte entre l’arquebisbat de Tarragona i la família Marimon. El 1350 va tenir lloc un altre fet de gran impacte: la nit de Nadal, durant la missa del gall, Berenguer de Saltells va assassinar l’abat Biure per l’herència del seu pare, que deixava gran part de les propietats familiars al monestir.
Ripollet també va ser objectiu de l’expansió del domini patrimonial del monestir santcugatenc. L’antic palau Ausit posseïa béns que aleshores constituïen les principals fonts de riquesa: sòl agrícola molt fèrtil i diversos molins fariners als marges del riu Ripoll. Els ingressos que generaven els molins i els drets de l’aigua eren encara més substanciosos que aquells que reportava l’explotació de la terra. Al segle XII, Guillem de Ripollet exemplifica la figura de la baixa noblesa local que actua en representació del monestir al territori i acaba disputant-li el control de les terres.
Al territori de Montcada i Reixac, les cessions de terres al monestir de Sant Cugat per part dels seus habitants estan documentades a bastament. Cal destacar l’alou de Reixac, una gran extensió de terra fèrtil donada pel comte Borrell el 988. Amb el pas dels anys, entrarà en joc la Casa de Montcada, un llinatge amb una gran influència social i política que s’erigeix com a veritable autoritat local i que sovint xoca de manera hostil amb el monestir. Sabem que el 1163 l’abat de Sant Cugat acaba cedint perquè la fira anual se celebri a Montcada, però en reté una part dels ingressos.
A Cerdanyola, el mes vinent
L’exposició es podrà veure a Cerdanyola a partir del 18 de maig a la sala d’exposicions temporals del Museu de Ca n’Oliver. La mostra, que es podrà veure a la ciutat fins el 4 de juliol, estarà acompanyada per dues activitats: una visita guiada al Monestir de Sant Cugat i un concert de música andalusí.
En el cas de Ripollet, ‘Coincidències insòlites’ es podrà visitar a principis de l’any vinent. La mostra estarà entre el 17 de gener i el 17 de març de 2022 al CIP Molí d’en Rata.
