Amb veu profunda, actitud irònica i un gran cor arrelat a l’horta valenciana, Pep Gimeno es llançà des dels tretze anys a recórrer poble per poble gravant les persones de més edat per rescatar de l’oblit i preservar una tradició musical que estava a punt de desaparèixer.
És sens dubte, un personatge irrepetible. No té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques de les parles del valencià. Recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços, contes, etc.
Va començar a gravar quan tenia setze anys, amb dificultats tècniques i barreres socioculturals: “L’any 73 o 74 anava de poble en poble per a gravar persones majors, portava un radiocasset que semblava un calaix de taronges i el Tio Vicent ‘el Moreno’ no volia cantar-me cants de batre perquè deia que eren cants de patir”.
Ha cantat amb tots els grans noms de la música del nostre territori, des d’Al Tall fins a Obrint Pas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Mireia Vives.
En els últims 13 anys ha publicat 9 discos i ha rebut un bon nombre de reconeixements (Premi Ovidi, Premi Enderrock, Premi Carles Santos de la Música Valenciana, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura).
Ara torna al Teatre Auditori de Ripollet acompanyat per la seva rondalla de corda tradicional. En aquest format, el ‘Botifarra’ interpreta un bon grapat de cançons tradicionals de la seva comarca natal de La Costera, però també d’altres comarques valencianes. Durant 90 minuts oferirà una successió de jotes, fandangos, cants de batre, masurques, havaneres, malaguenyes, granaïnes i romanços. I tot plegat amanit amb divertides explicacions, anècdotes i dites populars de la seva terra, que ell coneix tan bé.
