La PAH denuncia que la Rosario, amb una minusvalidesa des de l’any 2011, és víctima d’una estafa patida després d’haver pagat el seu pis, on ha residit els darrers 40 anys. Els activistes han carregat aquest matí a les xarxes socials contra Caixabank i la propietat de l’immoble: “Us hauria de caure la cara de vergonya per voler expoliar així a una senyora de 68 anys amb una minusvalidesa del 65%”. La PAH, a més, ha ‘animat’ a l’entitat bancària a netejar els vidres de la seva oficina a l’avinguda Catalunya, a tocar dels Quatre Cantons, que aquest matí s’ha llevat plena d’enganxines denunciant el cas (a la imatge). “Això només acaba de començar”, ha advertit la plataforma.
La PAH lamenta també la manca d’alternatives que li ha ofert l’Ajuntament de Cerdanyola a la Rosario, tot i conèixer el seu cas des de fa temps. Segons l’entitat, l’única alternativa del consistori ha estat la possibilitat d’entrar a una residència, opció que l’afectada ha descartat. De fet, la plataforma ha fet públic avui un missatge de la Rosario a través de les xarxes socials, on reconeix que no li agrada en absolut la solució que li planteja el consistori: “Jo no vull anar a una residència perquè això és matar-me en vida”. La Rosario, que agraeix el suport popular, explica que aquests dies ha estat ingressada al Parc Taulí i que ha demanat l’alta a l’assabentar-se que hi havia previst el seu desnonament un altre cop, situación que ha definit com un “malson”.
L’actuació de l’Ajuntament en aquest cas ja havia estat motiu de controvèrsia també per part de la justícia. En aquest sentit, la PAH va fer públic abans del primer intent de desnonament l’escrit del Jutjat de Primera Instància número 1 de Cerdanyola, que porta el cas, on el jutge considerava “cridaner” que el consistori li demanés el passat mes de gener un “temps necessari per tal de completar el procediment iniciat”, tot i “ser coneixedor des de fa uns dos anys” de la situació de la Rosario.
Tot i reconèixer “les dificultats, limitacions i el col·lapse” dels ajuntaments en aquests casos, el jutge recordava en el text que la legislació actual obliga les administracions públiques a “garantizar en qualsevol cas l’adequat reallotjament de les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual per poder fer efectiu el desnonament”.
En aquesta línia, l’escrit judicial instava en el seu dia l’Ajuntament de Cerdanyola a disposar “d’alternativa habitacional” per a la Rosario “amb anteroritat a la data del llançament o, com a molt tard, el mateix dia de la diligència d’execució amb l’objectiu que l’afectada “no quedi en situació de desemparament”.
