L’escàs marge entre la decisió del TC i la celebració de les sessions plenàries en ambdues poblacions -al voltant de 48 hores- va provocar que els diferents partits optessin per entrar mocions per la via d’urgència destinades a promoure acords com a resposta del món local a la notícia.
En el cas de Cerdanyola, es va donar el cas de la presentació de dos textos per la via d’urgència, un d’En Comú Podem -finalment aprovat- i un segon d’ERC. El del republicans, que no va rebre llum verda, reprovava “la inacció i deixadesa de funcions” dels successius governs de l’Estat que han estat incapaços d’adequar el mètode de càlcul de l’impost de la plusvàlua municipal als requeriments que feia la sentència del TC que anul·la el mètode de determinació de la base imposable de l’impost.
A Ripollet, la moció va ser presentada per Decidim, Ciutadans, Som Ripollet i el regidor no adscrit Eugeni Montanuy. El text, aprovat per unanimitat, recull els mateixos acords que la presentada per En Comú Podem a Cerdanyola, que va rebre el vist-i-plau de tot el plenari, a excepció de l’abstenció del PP.
Així, els dos ajuntaments van acordar promoure, juntament amb les entitats municipalistes, la nova llei de finançament dels ens locals amb l’objectiu que esdevinguin “uns governs amb capacitat de transformació i puguin desenvolupar amb qualitat les seves competències i serveis”.
Ambdós consistoris, a més, han instat el Govern de l’Estat a que presenti amb urgència, mentre no s’aproven les lleis de finançament local, un projecte de llei de modificació del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que situï el marc jurídic de les plusvàlues en els termes establerts a les sentències del Constitucional per tal de “dotar de plena seguretat jurídica la liquidació de l’impost i garantir el finançament dels municipis”.
De la mateixa manera, Cerdanyola i Ripollet reclamen a l’executiu central que inclogui a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022 un fons específic de compensació per les pèrdues ocasionades als ajuntaments.
Per últim, ambdues corporacions locals també insten el Govern de la Generalitat a elaborar i presentar al Parlament de Catalunya una llei de finançament local en compliment de l’Estatut.
“Nou atac a les competències municipals”
Durant els respectius debats plenaris, els responsables de les àrees econòmiques dels ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet van evidenciar un to diferent. Així, el tinent d’alcade de Finances a l’Ajuntament de Cerdanyola, el socialista Javier Sánchez, va voler reaccionar a la decisió del TC “des de la prudència”, remarcant que “el que tenim ara és incertesa”. El regidor del PSC va reconèixer el trasbals que suposa el dictamen del Constitucional en un moment en què l’Ajuntament està enllestint el pressupost de 2022. Fins conèixer la sentència del TC, el govern de Cerdanyola estimava que l’any vinent ingressaria fins a 5,5 milions d’euros a través del cobrament de les plusvàlues.
En tot cas, Sánchez es va mostrar convençut que el govern de l’Estat reaccionarà amb rapidesa a la situació actual, destacant que “el Ministeri d’Hisenda està enllestint un esborrany per tal de garantizar la constitucionalitat de l’impost i oferir seguretat jurídica al contribuent i certeza als ajuntaments”.
Lluny del to conciliador amb Madrid de Sánchez a Cerdanyola, la tinent d’alcalde d’Hisenda a Ripollet, Pilar Castillejo,es va mostrar molt crítica amb el paper del govern de l’Estat, lamentant que “no hagi abordat la reforma legislativa que ja instava una sentència anterior del Constitucional de l’any 2017”.
Castillejo va explicar que la decisió del TC suposarà una pèrdua del 3,5% dels ingressos de l’Ajuntament de Ripollet. L’any vinent, per exemple, el consistori esperava rebre 1,5 milions d’euros a través de les plusvàlues. La seva cancel·lació, segons la regidora de Decidim, “suposa un nou atac a les competències municipals”, un fet que “dóna continuïtat a l’ofensiva rescentralitzadora de l’Estat”. En aquesta línia, Castillejo va lamentar que Madrid tregui liquiditat i capacitat recaptatòria als municipis, “fent que cada vegada més depenguem dels diners que rebem d’altres ens superiors”.
