ERC demana un procés participatiu obert a la ciutadania de Cerdanyola per a definir el futur de Can Llopis

El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola presentarà demà una moció al Ple ordinari d’octubre on reclama instar al govern municipal a iniciar, en un termini màxim de 6 mesos, un procés participatiu ciutadà per a definir els usos concrets dels jardins i de l’edifici de la Casa Llopis, edifici situat al número 130 del carrer de Sant Ramon i que es troba inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.

Els republicans també volen instar igualment l’executiu del PSC a que, també en el termini de mig any, es faci un concurs d'idees que consistiria en l’elaboració d’una proposta a nivell d’avantprojecte que “permeti poder elaborar el projecte bàsic i posteriorment l’executiu de les actuacions de transformació necessàries per adequar l’estat actual dels jardins i edifici als usos decidits per la ciutadania”.

Des de la formació que lidera Helena Solà també defensaran davant el plenari que el govern de Carlos Cordón realitzi les modificacions pressupostàries adients i la inclusió de les inversions i despeses en el pressupost de l’any 2022 per tal de disposar de l’import econòmic suficient que permetin realitzar tant el procés participatiu i el concurs d’idees com les obres resultants necessàries.

La petició d’ERC arriba després que el govern municipal culminés abans de l’estiu la compra de Can Llopis per un import de 875.000 euros.  L’executiu socialista va explicar aleshores que s’iniciaria la tasca per desenvolupar un projecte de recuperació de l’espai i que s’estudiarien els possibles usos d’un dels edificis més representatius i emblemàtics del protomodernisme a Cerdanyola, tant pel seu excel·lent nivell de conservació com per la seva representativitat. A més, la finca disposa d’un extens jardí, que és un dels seus elements més singulars.

Can Llopis és una de les cases d'estiueig més ben conservades de la població. Va ser construïda cap al 1872 per a Pere Llopis i sembla que la va fer reformar el seu fill al voltant de 1893 per convertir-la en residència habitual. És un dels pocs edificis del trànsit del segle XIX al XX amb elements d’arquitectura eclèctica i modernista i fruit de la col·laboració dels dos arquitectes més representatius de la Cerdanyola del moment: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. És molt destacable que conservi un repertori molt complet de paviments hidràulics, rajola ceràmica, guixeries, ferro forjat, escultura arquitectònica, etc.

L’edifici està envoltat per un gran jardí amb una tanca de reixa sagetada i porta recargolada. El jardí és un dels elements més singulars de la finca amb la conservació de parts com el dipòsit d’aigua, la gruta, el pou... i sobretot per les espècies i la tipologia de jardí modernista de parterre, configurant un cas únic de conservació a nivell local.