Els demandants remarquen que el planejament urbanístic previst projecta “un creixement urbanístic massiu i desproporcionat” de Cerdanyola, recordant que “es pretén que en set anys augmenti en més de 5.000 habitatges i més de 30.000 habitants”. La plataforma, a més, lamenta que aquest creixement es projecti “sense tenir en compte la presència de sòl contaminat perillós per la salut, el risc d’accidents greus, l’impacte directe sobre el Parc Natural de Collserola i altres factors” que exposen a la documentació lliurada al TSJC.
La demanda ha estat acompanyada amb quatre informes pericials, redactats per tècnics membres d’ADENC, Plataforma Cerdanyola sense abocadors i REFEM, que “justifiquen i posen en valor la consistencia” del contenciós administratiu presentat i que fan referència a l’afectació als espais lliures, naturals i la biodiversitat; als residus i abocadors, salut pública i medi ambient; a l’afectació a la mobilitat sostenible i infraestructures; i al planejament, Habitatge i Ciutat saludable.
Les entitats i partits integrants de la plataforma han coincidit en tirar endavant aquesta demanda perquè entenen que el projecte presentat “no respon a les necessitats ciutadanes en un moment d’emergència ambiental i climàtica”. Ben al contrari, consideren que “defensa unes polítiques expansives i especulatives urbanístiques, no posa el principi de salut al davant de les decisions i no garanteix la connectivitat de Collserola amb el Corredor Verd”.
La plataforma denuncia que la construcció d’aquest nou barri al voltant d’antics abocadors, “alguns d’ells no controlats com Can Planas, amb seriosos dubtes sobre afectació a la salut als seus voltants”, no garanteix la precaució necessària del veïnatge que s’hi instal·li. En la mateixa línia, les entitats i partits impulsors de la demanda al TSJC defensen que les institucions “han de garantir sempre l’interès general per sobre del interessos lucratius privats”, remarcant que “la salut i el medi ambient no poden ser instruments d’intercanvi especulatiu”.
