· Reduir el risc d’incendi i altres riscos naturals (com les inundacions) en el punt de contacte entre la ciutat i l’espai natural
· Minimitzar l’impacte de les edificacions, els elements i els teixits urbans construïts al Parc i potenciar-ne la funció com a àrees de transició
· Reforçar els valors ecològics de la perifèria, ja que acaben condicionant la qualitat ecològica interna del Parc
· Donar continuïtat a la xarxa metropolitana d’espais lliures i corredors verds
· Incentivar els usos de lleure a les vores per reduir la pressió a l’interior del Parc Natural
• Projectes estratègics de millora de la connectivitat
• Millora de les infraestructures existents
• Neteja i desmantellament d’estructures
• Restauració paisatgística
• Identitat corporativa: imatge gràfica
• Definició d’accessos i senyalització: es marca on situar nous punts d’informació, quins han de ser els accessos al Parc i als camins interiors, com han de ser les fites o els tancaments...
• Elements construïts: es defineixen diverses solucions de bioenginyeria, com ara ecoponts, basses, corredors ecològics...
Aquestes solucions permeten donar identitat al Parc i fer més reconeixibles els seus límits, així com potenciar la renaturalització dels límits i fomentar-hi la biodiversitat.
La majoria dels problemes associats a la connectivitat ecològica de la serra de Collserola es produeixen fora dels seus límits. El Pla especial identifica uns àmbits específics on cal actuar per tal de millorar la connectivitat ecològica i la permeabilitat del territori.
