Per cinquè any consecutiu, l’Ajuntament de Ripollet impulsa les Jornades de Memòria històrica, que es desenvoluparan entre gener i febrer. El programa compta amb diferents exposicions i activitats de divulgació, obertes a la ciutadania, que permetran, un any més, fomentar la participació ciutadana i la reflexió social. En paraules del regidor de Memòria, Pablo López, “presentem unes jornades que aprofundeixen de primera mà en la realitat quotidiana de les persones que van viure al Ripollet de la dictadura, amb les que continuarem aprenent en diferents formats parts de la nostra història, i que tenen una mirada molt especial i necessària per a les persones joves del nostre poble, formant part de la reparació als exiliats i de la dignitat de Ripollet”. La recuperació de la memòria històrica i una visita als camps de concentració de Mauthausen i Gusen són els dos eixos que complementen el de les activitats i exposicions.
L’educació i l’alimentació durant la Segona República
A partir del 22 de gener, al vestíbul del CIP es podrà visitar el mòdul expositiu “L’escola nacional de nenes i nenes de Ripollet. Nous espais per a l’Educació”. Aquest mòdul forma part de l’exposició “L’Escola, Llum de Llibertat! Educació a la Segona República”, del programa Memòria en Xarxa, un projecte de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona per presentar exposicions disperses en el territori articulades entorn de fets històrics. Per aquesta tercera edició de Memòria en xarxa, l’actual exposició s’ha repartit entre 17 museus de la demarcació de Barcelona amb una selecció de documents i objectes conservats als museus i arxius municipals relacionats amb diferents àmbits de la reforma de l'ensenyament promoguda per la Segona República.
Cada museu participant presenta un espai propi singular que es pot visitar físicament en unes dates determinades i que està complementat a través d'una versió virtual de l'exposició "L'escola, llum de llibertat!".
A Ripollet, el mòdul es podrà visitar des d’aquesta setmana i fins al mes d’abril. Com a peça destacada, s’exhibirà la maqueta de l’Escola Anselm Clavé, ampliada en el període de la Segona República. La maqueta és obra dels ripolletencs Modest Serra i Jordi Voltà.
D’altra banda, la sala temporal del Centre d’Interpretació del Patrimoni acollirà l’exposició “Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència”. La mostra, que s’obrirà al públic el dia 22 de gener a les 12 h i es podrà visitar fins al juny, posa el focus en l’alimentació a la Segona República i explica com la primera meitat dels anys trenta va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una mirada nova i modernitzadora que es va veure truncada per la Guerra Civil. Va ser llavors quan es va crear la cuina de subsistència, de la que és hereva la cuina tradicional catalana actual.
Els pròxims mesos la mostra comptarà amb algunes visites guiades pel comissari de l’exposició i especialista en història culinària, Sergi Freixes. A banda s’està treballant en el disseny d’altres activitats vinculades al territori i al món de l’hostaleria.
A més, el dia 29 de gener, a les 11 del matí, sortirà des del CIP Molí d’en Rata un itinerari guiat que convidarà a passejar per alguns dels llocs més emblemàtics de la memòria democràtica a Ripollet.
Recuperació de la memòria oral
El segon gran eix de les jornades és la memòria oral. Durant quatre dies de gener s’enregistrarà a un grup de ripolletencs i ripolletenques d’edats avançades, entre 85 i 97 anys, que mantenen la memòria de les seves vivències i de la seva història de vida. Estudiar el món local, mitjançant la memòria oral, és imprescindible per a una societat que vulgui entendre la diversitat que la representa. En aquest sentit, Pablo López creu que “preservar la nostra memòria col·lectiva forma part de la nostra identitat, perquè és necessari conèixer d’on venim i qui som. A on arribarem dependrà de la nostra capacitat d'aprendre dels errors i dels horrors passats”.
Tot i que ja s’havien fet altres accions de recollida de memòria oral, tant per part d’historiadors locals com des del mateix CIP, per parlar de la guerra civil o de la vinya, aquest és l’inici d’un projecte de recuperació de la memòria oral de la gent de Ripollet, que mirarà d’abastar el màxim de temàtiques possibles.
Aquestes entrevistes serviran per preservar la memòria dels més grans i de la seva vinculació amb Ripollet, i alhora per produir accions de divulgació que contribueixin a reivindicar la personalitat del municipi.
Viatge a Mauthausen i Gusen
Finalment, s’està treballant per fer un viatge als camps de concentració de Mauthausen i Gusen amb una petita representació d’alumnes dels tres instituts ripolletencs on s’imparteix Batxillerat. Aquesta sortida serà, per una banda, la cloenda d’un treball de dignificació a les figures dels ripolletencs que van ser assassinats en els camps d’extermini nazis. Un treball que es va iniciar l’any 2005, amb la col·locació del monòlit davant de l’Ajuntament, i va continuar l’any 2021, amb l’adhesió de Ripollet al projecte internacional Stolpersteine. I, d’altra banda, serà l’inici d’un treball col·laboratiu amb els instituts, per tal de treballar amb els joves diversos aspectes vinculats a la memòria democràtica, entenent que és necessària la transmissió de la mateixa entre les futures generacions per garantir una societat més lliure i justa. En aquest sentit, el regidor de Memòria Històrica assegura que “en un entorn on les crisis són molt freqüents i les persones viuen sotmeses a una gran pressió, les opcions feixistes es fan fortes, com estem veient arreu del món i sabem que com més poder tenen més cruelment actuen. Aquestes jornades tenen la voluntat de prevenir aquests fets que passen i han passat a casa nostra i que encara queden restes. A les generacions més joves li poden semblar llunyanes aquestes èpoques, però hem d'estar a l'aguait perquè continuïn sent cada vegada més llunyanes”.
Unes Jornades, en el marc del programa Memòria i Dignitat, que “van des del record més llunyà de les persones més grans fins a l'esperança més propera de la gent més jove de Ripollet”, com explica el regidor de Memòria Històrica, Pablo López.
