Des d'aquest diumenge día 22, durant el quart diumenge de cada mes, i durant tot l’any es faran uns itineraris que connectaran Can Llopis i Ca n’Ortadó, dos jardins amb història vinculats a un temps en què Cerdanyola del Vallès va tenir una comunitat d’estiuejants important.
El recorregut començarà a la porta de Can Domènech, a les 11.30 h, i s’acabarà a Ca n’Ortadó. L’activitat serà gratuïta amb places limitades. Per participar-hi caldrà inscriure’s prèviament al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès (seu de Can Domènech) o bé trucant al telèfon 935 914 130 en horari d’atenció al públic (de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges i festius d’11 a 14 h).
Les properes visites es faran el 26 de febrer, el 26 de març, el 23 d’abril i el 28 de maig.
Aquesta proposta és la primera fase d’un projecte per dinamitzar els jardins i parcs de la ciutat amb la voluntat de donar a conèixer la seva història i la vegetació que els caracteritza, però, sobretot, fomentar els valors cívics i el respecte al patrimoni històric.
Ca n'Ortadó
Ca n’Ortadó és una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s’inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. Es tracta d’un conjunt de gran interès històric i artístic que forma part de la història de Cerdanyola del Vallès de les primeres dècades del segle XX i d’un fenomen, l’estiueig, que va ser un dels estímuls del creixement urbanístic de la població.
Va ser rehabilitat entre 1993 i 1996. Entre 1998 i 2010 va acollir una exposició permanent sobre la història de Cerdanyola. Actualment, el Museu està tancat al públic, tot i que a la planta baixa s’hi fan activitats.
Can Llopis
Can Llopis és un dels edificis modernistes més ben conservat de Cerdanyola. Atribuït a Gaietà Buïgas, el va adquirir l’Ajuntament el passat 2021, i en aquests darrers mesos s’ha estat treballant per la recuperació i rehabilitació del jardí modernista, l’únic intacte de la població.
Durant aquestes tasques de recuperació s'han tingut en compte les espècies autòctones i exòtiques així com s'han eliminat les plantes invasores que ocultaven elements arquitectònics com bancs o la torre del dipòsit d'aigua. L'actuació també ha permès recuperar l'estructura original del jardí reconstruint parterres que s'havien perdut i donant protagonisme als dos exemplars de cedres i del roure centenari i a la mateixa casa.
