Al mateix temps, el testament també contenia una clàusula adicional: encarregava a l'historiador (i íntim amic seu) Miquel Sánchez que supervisés que els documents eren rebuts en les condicions correctes. I si considerava que no era així, decidís on aquests documents havien de ser dipositat per assegurar la seva preservació. Com a substitut de Miquel Sánchez si per algun motiu ell no podia exercir aquesta tasca, designava per a la mateixa a Juan Antonio Hidalgo.
A finals de l'any passat, l'advocat dipositari del testament es va posar en contacte amb l'Ajuntament i amb Miquel Sánchez per comunicar les últimes voluntats de Lázaro. Sánchez, després d'estudiar el testament, va emetre un escrit indicant que, segons els seus criteris professionals, el millor lloc per assegurar la preservació dels documents era el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC).
Van seguir algunes converses amb responsables municipals on aquests van suggerir com a millor ubicació l'Arxiu Municipal. L'historiador es va mostrar disposat a estudiar aquesta opció, sempre que l'Arxiu es dotés dels mitjans necessaris com per a començar a exercir funcions d'Arxiu Històric. El tema està, doncs, ara, sobre la taula dels responsables municipals.
Tant Miquel Sánchez (com a persona dessignada per Albert Lázaro per vetllar per la conservació del seu llegat) i J.A. Hidalgo (com a substitut en aquesta tasca) manifiesten que "ja és moment" de fer públic el darrer gest de generositat de l'Albert cap al poble que tant estimava i pel qual tant va treballar durant tota la seva vida.
Sánchez espera, en un altre ordre de coses, rebre notícies dels responsables municipals, que la situació es pugui desbloquejar i que, aviat comencin les tasques de catalogació del llegat Lázaro i que aquest passi a estar a disposició del poble.
Un històric de les lluites veïnals i culturals de Cerdanyola
Ja des del franquisme, Lázaro va ser un gran activista polític i cultural a Cerdanyola. Pioner de l'ecologia a la ciutat, va estar entre els fundadors de diverses formacions polítiques a Cerdanyola (sempre d'esquerres i catalanistes, li agradava recordar). De tarannà enèrgic i gran polemista, quan alguna de les formacions a les quals pertanyia s'apartava de les seves línies fundacionals, marxava i contribuia a crear-ne una altra. Durant els últims anys de la seva vida, es va comprometre profundament amb les plataformes anti-abocadors de la ciutat.
Deixeble directe de Jaume Mimó, alcalde de la repúbica i primer cronista del poble, va dedicar dècades de la seva vida a recollir material històric de Cerdanyola. Aquest és el fons documental que ara ha cedit a la ciutat.
Va formar part de les comissions de "notables" que, durant les alcaldies de Celestino Sánchez, van crear, entre d'altres, el nou escut i bandera de Cerdanyola i el projecte del Museu de Cerdanyola, entre d'altres projectes de primer nivell i de gran importància en aquells anys. A la comissió va coincidir, entre d'altres, amb el propi Miquel Sánchez, Isidre Grau, Jaume Mimó i Sarrablo (fill del seu mestre Jaume Mimó i Llobet), Jesus Bolinaga i Josep Maria Cortada ("Xaneta"), entre d'altres. Les comissions eren presidides pel primer tinent d'alcalde Enric Senabre.
Pocs mesos abans de la seva mort va ser despedit en un gran acte de reconeixement ciutadà al Teatre de l'Ateneu, ple de gom a gom, i on públicament el van retre homenatge fins i tot diverses personalitats públiques amb les quals havia mantingut forts enfrontaments els anys anteriors.
