Més de la meitat (52,6%) de la població vallesana resident a l’exterior amb nacionalitat espanyola ha nascut a l’estranger. Des de 2009, el pes d’aquest col·lectiu s’ha incrementat més de dotze punts i inclou, principalment, persones immigrades d’origen estranger que van accedir a la nacionalitat i han retornat al seu país d’origen, així com descendents de l’emigració espanyola.
El continent europeu concentra més de la meitat població vallesana resident a l’estranger
El 57,3% de les persones residents a l’estranger viuen a Europa (14.695) i el 35,9% al continent americà (9.197).2 La distribució mundial de les persones residents a l’estranger és molt dispersa i, actualment, hi ha presència vallesana en 49 països, tot i que la concentració difereix molt entre territoris. Així mateix, només 10 països agrupen gairebé el 70% de les persones vallesanes inscrites a l’estranger.
França es manté un any més com el país amb més persones residents inscrites a les oficines consulars (3.765); seguit d’Alemanya (2.491) i del Regne Unit (2.423). A continuació, se situen dos països del continent americà, com són els Estats Units (2.072) i l’Argentina (1.718).
El pes de la població vallesana resident a l’exterior i nascuda a l’estranger varia significativament entre països. Els casos més destacats són l’Argentina i l’Equador, on se situa en el 76,9% i el 73,9%, respectivament. Aquest fet s’explica per diferents factors, com ara la intensitat dels fluxos d’emigració i retorn i dels processos de nacionalització, tant de les onades migratòries més recents com dels descendents de l’antiga emigració espanyola. Per l’altra banda, destaca el país veí d’Andorra, amb només el 20,3% de la població vallesana que hi resideix ha nascut fora d’Espanya.
Una part important dels moviments residencials desplacen a tota la família, atès que 2 de cada 10 persones vallesanes que resideixen a l’estranger tenen menys de 15 anys
Pel que fa a l’estructura d’edat de la població resident a l’estranger, el gruix d’aquest col·lectiu és menor de 60 anys. La franja d’edat amb un major pes és la de 45 a 59 anys, amb el 21,9% de la població inscrita (5.615), juntament amb la de 30 a 44 anys, amb el 21,5% (5.513). En el cas de la població més jove la menor de 15 anys concentra el 21,3% (5.468) i la d’entre 15 a 29 el 20,1% (5.149). Finalment, les persones amb 60 anys i més agrupen el 18,4% del total, registrant la proporció més baixa la població d’edat més avançada.
Com s’ha vist anteriorment, les proporcions de les persones amb nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger varien en funció del país de residència. Tenint en compte aquest fet, juntament amb l’estructura d’edat, podem aproximar-nos a les diferents dinàmiques migratòries d’aquestes poblacions.
D’aquesta manera, la presència de menors de 15 anys reflecteix que una part important dels moviments a l’estranger corresponen no només a migracions d’adults amb motivacions econòmiques o laborals sinó també a migracions d’arrossegament de la resta de la unitat familiar.
En canvi, tres quarts de la població amb edat més avançada, amb 75 anys i més, que resideix a l’estranger ha nascut a Espanya. És el grup amb el pes més baix de la població nascuda a l’estranger, ja que d’entre les franges de 30 a 74 anys, aproximadament, la meitat de la població vallesana que resideix fora d’Espanya ha nascut a l’estranger.
La major part dels municipis de la comarca han augmentat el pes de la població vallesana que resideix fora d’Espanya respecte a l’any anterior
Les dues capitals són les que concentren un major nombre de població vallesana residint a l’estranger, atès que són les que agrupen una quantitat d’habitants molt més elevada que la resta de municipis. De manera que, Terrassa registra el 29,9% de les persones inscrites a la comarca que resideixen fora d’Espanya (7.674 persones) i Sabadell el 28,6% (7.338). A distància, se situen Sant Cugat del Vallès amb el 12,2% (3.121 persones), Rubí amb el 7,6% (1.960) i Cerdanyola del Vallès amb el 5,1% (1.295).
Només tres municipis de la comarca van disminuir el nombre de persones residents a l’estranger respecte de l’any anterior: Sentmenat (-3,3%), Sant Llorenç Savall (-3,2%) i Matadepera (-1,2%). Tot i que en xifres absolutes, el nombre és molt baix, sent la pèrdua de població resident a l’estranger de Sentmenat de 4 persones. En canvi, el municipi de Viladecavalls va registrar l’augment relatiu més elevat (+15,4%), molt per sobre de la resta municipis. El segueixen, el de Barberà del Vallès (+7,3%) i el de Ripollet (+6,6%).
Encara que, s’ha de tenir en compte que aquests increments no superen les 50 persones en nombres absoluts i que Terrassa (+234 persones), Sabadell (+129) i Sant Cugat del Vallès (+172) són les que han incrementat en major quantitat el nombre de població residint fora d’Espanya.
En relació amb el sexe de les persones vallesanes que viuen a l’estranger, s’observa un equilibri a la majoria dels municipis. En el conjunt de la comarca les dones són el 49% (12.569), mentre que els homes representen el 51% (13.059). Tot i aquesta paritat, només a set municipis el nombre de dones que viuen fora d’Espanya és superior al d’homes. D’aquests, destaca Palau-solità i Plegamans, amb gairebé 56% de dones, Matadepera amb el 55% i Castellar del Vallès amb el 52%. Per contra, els municipis que registren un major pes dels homes vallesans residint a l’estranger presenten diferències més notables, com Vacarisses amb el 66% d’homes i Polinyà amb el 59%.
