Entre el 1936 i el 1938 van arribar més de 142.000 refugiats al Barcelonès, el Masnou va acollir colònies d’infants desplaçats, a Sant Adrià de Besòs es van col·lectivitzar fins a 39 propietats agrícolas, i l’empresa Can Serra de Manlleu va ser una de les més importants en la producció d’armament.
Per recordar que les guerres no es lliuren només al front, l’exposició compartida 'I tu? Què has fet per la victòria?', organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, ens porta fins a aquell moment històric gràcies a documents, fotografies i objectes de 19 equipaments de la Xarxa de Museus Locals.
Algunes de les conseqüències socials i econòmiques més visibles de l’esforç de guerra de la rereguarda durant el conflicte del 1936-39 van ser: la creació de xarxes assistencials per acollir persones ferides i refugiades, la transformació de fàbriques per produir material bèl·lic i les col·lectivitzacions de la producció agrària. És en aquests tres àmbits, doncs, que es fixa la nova exposició del projecte «Memòria en Xarxa» que, com en edicions anteriors, s’anirà desplegant al llarg dels mesos amb la incorporació progressiva —entre març i octubre— dels diferents museus locals i arxius municipals que hi participen. Cadascun d’aquests municipis aporta al conjunt de l’exposició materials d’un dels àmbits en què està dividida, per construir un retrat únic, i alhora plural, d’una mobilització social sense precedents.
A Cerdanyola del Vallès, l'exposició I tu? Què has fet per la victòria?' es podrà visitar del 24 d’abril al 20 de desembre al Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver (carrer València,19)
Tot i que la manera ideal de veure completa aquesta exposició de memòria compartida sigui visitant i descobrint tots els museus i arxius que hi participen, també s’hi pot accedir virtualment des de diba.cat/web/exposicions/-/i-tu-que-has-fet-per-la-victoria, on trobareu, a més, tota la informació dels equipaments i les dates i els horaris per planificar la vostra visita. I si teniu curiositat per saber quins altres temes de memòria històrica hem tractat en edicions anteriors, podeu visitar el web diba.cat/web/opc/memoria-en-xarxa
Cerdanyola, un lloc de refugi Durant la Guerra Civil (1936-1939)
Cerdanyola va acollir centenars de persones que fugien de les zones de conflicte, fet que va suposar un gran esforç atesa la situació de manca d’espais i de recursos econòmics i l’escassetat de proveïment. Per tal de fer-hi front, es va crear un subcomitè prorefugiats en què estaven representades totes les forces sindicals i partits antifeixistes.
Les instal·lacions de la Cooperativa de Flor de Maig, a Collserola, van ser habilitades per hostatjar famílies refugiades procedents de diversos punts d’Espanya. També es van desenvolupar iniciatives destinades als infants: l’aula escolar provisional instal·lada al Club Bellaterra va acollir infants locals, però també criatures procedents del nord de la Península i de la ciutat de Barcelona per tal de protegir-los dels bombardejos.
A mesura que passaven els mesos, es produí una afluència de refugiats del sud de Catalunya, que fugien d’un front de guerra cada cop més proper. Molts s’allotjaren en cases del poble, sovint acollits per parents o amics. També algunes famílies de Barcelona vingueren a Cerdanyola quan la ciutat va començar a ser atacada sistemàticament per l’aviació franquista.
