Segons la taula, aquesta Sínia era una troballa posterior a la redacció del catàleg actualment en vigor, que molt possiblement s'hagués inclòs en posteriors revisions del mateix. Amb el seu esfondrament, es perd un altre dels elements arquitectònics que ens vinculava al passat agrícola de la ciutat.
Segons les informacions que ha pogut recopilar la taula, fa ja temps que el mal estat de la Sínia era conegut per les autoritats. Així, al 2020 un grup de voluntaris supervisats pel Museu d'Història va anar a fer una neteja i recollida de material per tal de que passessin a formar part del fons etnogràfic del Museu. També es van inventariar i netejar.
Uns mesos més tard, el Departament de Medi Ambient va fer una nova nova visita, per estudiar la possibilitat de restaurar-la i incloure-la en un projecte de futur sobre els espais d'aigua a Cerdanyola.
Tres anys més tard, el 2024, el sostre de la caseta on era la sínia s'ha enfonsat. Desconeixem si aquest edifici, que fa pocs anys estava en bon estat, es pot recuperar. Desconeixem també si l'Ajuntament té voluntat de fer-ho. Però lamentem una nova pèrdua de patrimoni, derivada de la reiterada inactivitat del govern local a l'hora de protegir el nostre patrimoni cultural, i molt especialment el patrimoni arquitectònic.
