Les segues a parcs i jardins les realitza el servei de manteniment de zones verdes (Jardinet), mentre que l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) ho fa a les zones perimetrals. Fins ara, s’havia aplicat el sistema de sega diferenciada, que s’ha deixat de fer en finalitzar el cicle vegetatiu. Aquesta estratègia planificada, malgrat que en alguns moments s’ha pogut percebre negativament, ha tingut nombrosos beneficis per a la biodiversitat, la qualitat de l'entorn i la salut ambiental del municipi. Un exemple de sega diferenciada és la sega de marges i punts de contacte amb immobles i mobiliari, respectant la vegetació, durant la primavera, a partir de metre i mig de les voreres.
Sega diferenciada: benefici ecològic i socialLluny de ser una manca de manteniment, aquesta pràctica, respon a criteris tècnics i ecològics que han afavorit una vegetació més variada, la reducció del consum d’aigua i la protecció d'insectes pol·linitzadors essencials per als ecosistemes urbans. A més, ha contribuït a la millora del confort climàtic, a la preservació d'espècies autòctones i a la creació de microhàbitats. La implicació i comprensió dels veïns és clau per a continuar avançant en aquesta direcció.
Aquest tipus de gestió ecològica també ha implementat solucions de bioenginyeria, que han permès solucionar, de manera exemplar, problemes d’escorrenties, correcció de talussos, etc. És el cas del parc de la Solidaritat, on les rases d'inundació han permès alentir la velocitat de l'aigua, afavorint la infiltració en el sol, reduint els efectes de les escorrenties i beneficiant el creixement de la vegetació.
Per altra banda, la Gestió Integral de Plagues (GIP) ha permès una gestió més eficient i respectuosa amb el medi ambient. És un clar exemple, la instal·lació de caixes niu per a mallerengues, una tècnica de gestió integral de plagues, en aquest cas, per a lluitar contra la processionària.
Quant a l’arbrat urbà, ja fa anys que es posen en marxa projectes alineats amb els principis GIP. Per una banda, es treballa la millora de la disponibilitat d’aliment pels insectes als prats i, per l’altra, en la millora de la disponibilitat de refugis pels ocells insectívors als arbres. L’Ajuntament intenta reduir la poda dels arbres, ja que els hi provoca lesions. Per tant, durant tot l’any, i especialment durant l’hivern, es van tallant aquelles branques on es detecta risc de caure o que molesten, per què toquen habitatges o són massa baixes, per sota dels 2 metres d’alçada. Ha estat el cas, per exemple, dels arbres dels carrers Padró o Magallanes, a prop del Poliesportiu Municipal.
