“Si avui estem aquí, és per denunciar, reivindicar i, alhora, transformar l’estigma que el municipi ha patit per culpa de l’amiant durant molts i molts anys”, defensava el batlle davant els representants dels grups parlamentaris. Per a Cerdanyola, apuntava, “és impossible entendre el present actual de la ciutat sense la presència de la fàbrica Uralita, que va ser el gran motor econòmic de Cerdanyola durant més de nou dècades”. Però alhora, va “plantar la llavor d’un llegat sanitari i ambiental que avui hem de revertir”. En aquesta línia, l’alcalde defensava que la transició cap a una ciutat lliure d’amiant requereix desplegar un pla urgent per cartografiar, pressupostar, desamiantar i compensar totes les actuacions possibles. “L’ajuntament de Cerdanyola s’ho creu i ho defensa, però no ho pot fer sol. La nostra ciutat necessita dels màxims recursos tècnics, econòmics i humans possibles per desamiantar la totalitat dels indrets afectats”, demanava Cordón.
“Zona zero” de l’amiant
Cerdanyola del Vallès va esdevenir el principal pol de fabricació de fibrociment de tota Espanya. Del total de 2,6 milions de tones d’amiant extretes fins al 2010, 230.000 tones (el 9 %) van ser importades i manipulades al polígon Uralita de Cerdanyola, amb un volum de 910.000 m³ de materials instal·lats. Més de 700 persones empleades directes durant els 90 anys de funcionament s’han diagnosticat i categoritzat com casos d’asbestosi produïda pels treballs a la fàbrica. I unes 45 persones de Cerdanyola i Ripollet estan pendents de ser indemnitzats amb més de 2 milions d’euros el 2017, quan es va reconèixer per primera vegada la responsabilitat de l’empresa sobre víctimes sense vincle laboral directe. Tot i així, encara actualment, hi ha 9 persones demandants del 2017 i 14 del 2025 que reclamen a Uralita 5,2 milions d’euros; darrers casos de mesotelioma paraneoplàstic en familiars de persones extreballadores. La incidència acumulada de mesotelioma al Vallès és de 47 casos per milió, en diferencia als 1–3 casos habituals amb la resta d’Espanya. “És oportú entendre l’amiant, no sols com a malaltia professional, sinó com a emergència de salut pública i ambiental per a tota la població, que requereix accions immediates i coordinades a tots els nivells”, assegurava Cordón.
Lideratge municipal per combatre l’amiant
En la seva intervenció, Cordón va explicar que el govern municipal ha pres la iniciativa per donar la volta a l’estigma que sempre ha perseguit la nostra ciutat: “Hem de passar de ser el municipi zona zero de l’amiant, a un dels primers municipis cent per cent desamiantats. Per justícia amb la ciutadania, per reparar un greuge històric que tant mal ens ha fet i, en definitiva, per una qüestió de salut pública”.
Així, apuntava que ja s’ha fet un mapa municipal amb l’amiant visible -tant a propietats públiques com privades- i s’està acabant un mapa d’amiant complet als equipaments de tota la ciutat que inclou també el no visible. Al 2021, després d’arribar a un acord amb el grup municipal de Junts, es va posar en marxa la Taula de l’amiant de Cerdanyola, una espai de treball amb representació del teixit associatiu, polític i social de la ciutat per marcar les prioritats respecte al procés de desamiantatge. Finalment, Cordón recordava que s’han fet “innumerables actuacions” per retirar material fibrociment amb la prioritat absoluta dels centres educatius.
El Govern va aprovar la Llei per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya al desembre del 2024
A finals de l’any passat el Govern aprovava el projecte de Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una llei pionera en l’àmbit estatal i europeu amb l’objectiu de disposar d’un únic marc normatiu que permeti abordar de manera integral i accelerar la retirada d’aquest material nociu per a la salut.
Així doncs, aquesta llei té per objecte establir un marc jurídic que permeti una actuació comuna per part de totes les administracions públiques de Catalunya amb la finalitat de lluitar contra els efectes nocius que l’amiant produeix sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant i garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores i del conjunt de la ciutadania en la gestió i retirada de l’amiant. A més, aquesta normativa ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques per tal d’accelerar al màxim la retirada de l’amiant, així com promoure la informació i la sensibilització de la ciutadania i les persones treballadores sobre els efectes nocius de l’amiant i la necessitat de fer-ne una gestió adequada i accelerar-ne la retirada.
Tot i que l’any 2002 se’n va prohibir l’ús, producció i comercialització, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil. L’estat de conservació de l’amiant pot dependre de diferents factors (la seva ubicació, l’exposició a fenòmens meteorològics, a vibracions, etcètera) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que estigui identificat i es faci un seguiment regular. La Unió Europea recomana que aquest material estigui retirat de tots els edificis públics i en els situats en zones sensibles l’any 2028, i el 2032 d’arreu.
