L’any 2019 es van presentar 2.127 denúncies per violència contra les dones als jutjats i tribunals dels partits judicials del Vallès Occidental. El nombre de denúncies va créixer un 5% respecte a l’any anterior i assoleix la xifra més elevada des del 2011. Així es recull en un informe elaborat per l‘Observatori del Consell Comarcal que vol fer visible aquesta problemàtica. En el cas del partit judicial de Cerdanyola, que també dona cobertura a Ripollet, Badia, Montcada i Barberà, el document del Consell Comarcal destaca que l’any passat es van presentar fins a 412 denúncies per violència masclista.
El 2019, a la comarca es van registrar 45 denúncies per cada 10.000 dones. Aquesta ràtio és inferior a la de la província de Barcelona (52), a la del conjunt de Catalunya (57) i a la de l’Estat (70). En el cas del Vallès Occidental, el partit judicial que presenta la ràtio més elevada de denuncies presentades per cada 10.000 dones és el de Terrassa (51). El de Cerdanyola (45) se sitúa lleugerament per sobre del de Sabadell (44), mentre que el de Rubí registra la xifra més baixa (39).
Les dades fan referència a denúncies rebudes als jutjats de violència sobre la dona i aquestes poden tenir diverses procedències. En el cas de la comarca, la major part de les denúncies, 8 de cada 10, s’han presentat per atestats policials amb denúncia de la pròpia víctima. La proporció de denúncies que s’interposen directament al jutjat amb un part de lesions (11%) augmenta notablement respecte d’un any abans, sent la segona procedència més comuna.
En el cas del partit judicial de Cerdanyola, l’informe destaca que 298 de les 412 denúncies rebudes al jutjat (72,3%) es van presentar per atestats policials amb denuncia de la mateixa víctima. Molt lluny, amb 81 casos (19,7%), es troben les denúncies a partir d’un atestat policial presentat directament per les mateixes forces de seguretat.
L’informe també posa de relleu que, durant el 2019, es van registrar un total de 2.302 delictes al Vallès Occidental, 121 més que durant l’any anterior, el que suposa un increment del 5,5%. L’augment més elevat s’ha produït en el nombre de delictes contra la llibertat, la integritat moral, la intimitat i l’honor, gairebé el doble d’un any abans.
La major part dels delictes al conjunt de la comarca -6 de cada 10- són per lesions tipificades com a lleus. Al partit judicial de Cerdanyola, per exemple, es van comptabilitzar dins d’aquest tipus 266 dels 418 delictes registrats (63,6%). També van haver-hi 102 casos contra la llibertat, integritat moral i intimitat (24,4%); o 35 casos de trencament de penes (8,4%). Només un cas va ser per lesions greus.
6 de cada 10 ordres, denegades
L’estudi del Consell Comarcal també reflexa que l’any passat es van incoar 461 ordres de protecció a víctimes de violència de gènere als jutjats i tribunals dels partits judicials del Vallès Occidental, de les quals un 53,6% van ser denegades. La proporció de sol·licituds denegades és superior a la comarca que la registrada en l’àmbit de la província (51,3%), però sobretot a la de Catalunya (46,3%) i, en particular, l’Estat (28,7%). El Consell Comarcal destaca que s’observa una dinàmica de decreixement progressiu en les ordres de protecció iniciades des de l’any 2008, tot i que les denúncies presentades s’han incrementat a partir de 2016.
Els partits judicials de la comarca presenten diferències en la proporció d’ordres de protecció denegades. El de Cerdanyola, per exemple, és el que se sitúa amb una proporció més elevada. De fet, presenta un índex notablement més alt que el de la comarca, Catalunya o l’Estat. De les 133 ordres que es van incoar al jutjat, fins a 87 (65,4%) van ser denegades. En la majoria de casos -110 (82,7%)- la víctima és una dona espanyola. L’home denunciat també és normalment -99 casos (74,4%)- de nacionalitat espanyola.
Les ordres de protecció denegades han augmentat en tots els àmbits supramunicipals. La comarca ha tingut un comportament discontinu situant-se, en 2019, més de 20 punts percentuals per sobre de les xifres de 2007, similar a la província de Barcelona. El conjunt de Catalunya i de l’Estat han tingut una dinàmica similar, van disminuir progressivament a partir del 2015 fins a situar-se al voltant dels 30 punts per sobre de l’inici del període.
L’any 2019, la ràtio més elevada d’ordres de protecció incoades per denúncies presentades es registra al partit judicial de Cerdanyola (32), seguida del de Terrassa (23) i del de Sabadell (20). El de Rubí se sitúa amb una xifra molt inferior a la resta de partits (9). Des de 2007 la ràtio s’ha reduït en tots els territoris de manera notable, excepte al de Cerdanyola, que presenta uns valors similars. Destaca la reducció del partit judicial de Sabadell, de més de 20 punts.
Mesures de protecció
L’any 2019 es van adoptar 605 mesures de protecció, de les quals el 64,5% van ser penals i el 35,5% civils. En el cas del partit judicial de Cerdanyola, el document del Consell Comarcal destaca que es van adoptar fins a 90 mesures penals: en un 50% dels casos va ser la prohibició de comunicació, mentre que, en el cas de l’altre 50%, el jutge va optar per l’allunyament. Pel que fa a les mesures de protecció civil adoptades als jutjats de Cerdanyola, pràcticament la meitat -12 de 28- van ser la prestació d’aliments.
L’exhaustiu informa del Consell Comarcal també posa de relleu que l’any passat es van dictar als jutjats del Vallès Occidental un total de 193 sentències per violència de gènere, de les quals el 86,5% van ser condemnatòries. El sobreseïment és la forma de resolució del procediment judicial més comuna. L’any 2019 més de la meitat (51,5%) dels assumptes judicials per violència de gènere van ser sobreseguts (49,7% en el cas del partit judicial de Cerdanyola).
Balanç de dones assassinades
L’informe del Consell Comarcal també fa balanç de les dones assassinades per raons de gènere. L’any passat van ser dues les víctimes mortals a causa d’aquesta xacra al Vallès Occidental, una al partit judicial de Rubí i una altra al de Terrassa. El partit judicial de Cerdanyola, per primer cop en tres anys, no en va comptabilitzar cap. El 2017 dues dones van morir assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, situació que es va repetir el 2018.
Des de l’any 2007, 26 dones han estat assassinades al Vallès Occidental. El 2017 va ser l’any en què es van assassinar un nombre més elevat de dones per raons de gènere (5). El Consell Comarcal, però, fa aquí un matís a les xifres, remarcant que la Llei estatal de violència contra les dones no recull altres assassinats amb components de gènere, fet que té conseqüències directes en el recompte de víctimes mortals perquè invisibilitza estadísticament altres tipus de feminicidis com ara el de dones sense relació amb l’agressor o amb un relació efímera o el de dones que es troben el mateix escenari de l’intent d’assassinat.