Així, s’ha elaborat un programa, la major part del qual serà en format virtual, on es parlarà sobre la lluita de la memòria avui; el cost humà de la violència política a Ripollet durant el període de 1933 a 1945; i l'auge i declivi del moviment veïnal ripolletenc. A més, està prevista la presentació del llibre 'Memórias y viñetas', de David Fernández; i es projectarà la pel·lícula 'La professora d'història', al Teatre Auditori, sent aquest últim l'únic acte presencial que s'oferirà a la ciutadania.
El tret de sortida serà l'exposició 'Deportats. Ripolletencs als camps nazis. 1940-45', que s’instal·larà a la Plaça d’en Clos a partir de dimecres i que està previst que itineri per diferents espais del municipi a partir de finals de febrer. Part dels continguts d’aquesta mostra són del Museu d'Història de Sabadell, que permetrà conèixer la història dels 5 deportats ripolletencs: Tomás Caballero Vico, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello, i Pau Pallàs Alsina. Aquests actes complementen la xerrada adreçada al professorat dels instituts que es va fer el passat novembre sobre 'La deportació republicana als camps nazis', a càrrec d’Enric Garriga, president d'Amical Mathausen.
El que havia de ser l’acte central i públic, la col·locació de les ‘Stolpersteine’, finalment es farà en privat, el 23 de gener, a causa de les restriccions per la Covid-19, convertint-se en un acte molt íntim i familiar. A Ripollet es col·locaran quatre llambordes dedicades a quatre de les cinc víctimes ripolletenques que van morir als camps d’extermini, ja que Pau Pallàs ja té la seva col·locada a Sabadell. Aquestes llambordes, obra de l'artista alemany Gunter Demnig, es poden visitar al CIP Molí d'en Rata fins al 20 de gener.
En paraules del regidor de Memòria, Pablo López, “venim de temps difícils per a les classes populars i amb la crisi sanitària i l’econòmica la situació s'ha agreujat. Sabem que aquest és un ambient idoni pel feixisme, per fomentar l'odi dels uns contra els altres, quan és just tot el contrari: la col·laboració és la que es fa imprescindible per sortir de les situacions de dificultat, com la que estem vivint”.
Projecte educatiu de memòria
En aquest sentit, amb l’objectiu de fomentar els valors com el respecte, la tolerància, i contra l’homofòbia i el feixisme, l’Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb l’Amical de Mauthausen que permetrà obrir línies de treball conjunt.
Un cop passin les Jornades, el Centre d’Interpretació de Memòria Molí d'en Rata, seguirà treballant amb les línies que queden dibuixades de futures recerques des del projecte del cost del cens humà que es presentarà aquests dies, i amb accions de divulgació amb les escoles i la ciutadania en general.
