L’acte informatiu online a través del Canal de Youtube va comptar amb la participació de l’alcalde, Carlos Cordón; la regidora de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Eulàlia Mimó; i els membres dels equips d’arquitectes que han treballat en el projecte Eskubi-Turró arquitectes i Ros-Sutrias i Associats.
Durant la seva intervenció, el batlle de Cerdanyola, Carlos Cordón, va explicar que la realització d’aquest projecte suposarà la recuperació d’un edifici emblemàtic per a la ciutat en el que en un futur podrà encabir l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament, l’Oficina d’Atenció Turística i una sala d’actes. El projecte, amb pressupost d’1.335.000 euros, també permetrà obrir a la ciutadania el jardí de la Torre vermella.
Davant la demanda d’alguns participants perquè l’espai aculli a entitats de la ciutat i no equipaments municipals, l’alcalde de Cerdanyola va explicar que l’edifici tindrà una sala d'actes que podrà ser utilitzada per entitats i per tota la ciutadania. El projecte preveu que les obres de recuperació d'una de les torres d’estiueig més conegudes de la ciutat comencin a mitjans de l’any 2021 i finalitzin a l’estiu de 2022.
Per la seva banda, la regidora de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Eulàlia Mimó, va assegurar que la remodelació de la Torre Vermella permetrà posar en valor l’interès patrimonial de l’edifici i es garantirà el seu ús obert a la ciutadania.
Construïda a finals del segle XIX
Dins de la gran varietat de cases d'estiueig que es construïren a Cerdanyola des de final del segle xix, la torre Vermella -que deu el seu nom al color dels maons utilitzats en las façanes- fou un dels primers i més singulars edificis. Construït cap al 1879 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, en un solar de grans dimensions (agrupació de 8 parcel·les de Can Banús), l'edifici és quasi simètric, amb planta baixa i semisoterrani rectangulars i pis amb planta de creu llatina amb cadascun dels braços cobert per una teulada de dos vessants molt pronunciats. El caraner de la coberta està decorat amb una crestaria de ceràmica i en el creuer hi ha un panell que representa un drac. Al final de cada braç de la creu hi ha una terrassa i la façana acaba en un frontó amb un òcul central i un pinacle superior.
L'edifici presenta un ampli repertori historicista amb barreja d'elements medievals i clàssics. Entre els primers es troben la línia de merlets esglaonats que ressegueix quasi tot el perímetre de la façana de la planta baixa, els guardapols de les obertures amb motllura de reminiscències gòtiques o la torre a nord-est de planta quadrada que es transforma en octogonal. Com a elements que remeten al món clàssic trobem diversos medallons incrustats en la façana com el cupido de la cara nord de la torre o els caps femenins del porxo sud.
La utilització del maó vist l'acosta als edificis que van protagonitzar el salt cap al modernisme com l'Editorial Montaner i Simón projectada el 1879 per Domenech i Montaner al carrer Aragó 255 de Barcelona, o els diversos edificis de L'Exposició Internacional de 1888 a la Ciutadella de Barcelona com el Castell dels Tres Dragons o l'Umbracle.
La tanca del carrer Sant Ramon es realitza amb la mateixa tècnica d'obra vista de maó ceràmic i reprodueix elements presents a la casa com el fris de prismes piramidals o el guardapols que abraça dues finestres.
Actualment la casa i el jardí estan dividits en sentit nord-sud i els accessos es realitzen pels porxos de les façanes laterals. A l'oest el porxo és semicircular amb la barana de la terrassa superior que continua el remat de merlets. La porta és de vidre i ferro forjat amb element de temàtica floral. A l'est el porxo és quadrat, amb una estructura més lleugera modificada amb la introducció d'un pòrtic de perfils d'acer.
