La Diputació va iniciar l’estudi fa uns mesos, després que Toni Barcons, tècnic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de l’ens provincial, i Marta Torras, arquitecta especialista en estructures, visitessin el passat mes de novembre el campanar de l’església de Sant Esteve per tal de fer una diagnosi del seu estat. Barcons i Torras han estat els responsables de l’estudi previ de comportament estructural de l’edifici, així com de materials, causes de la degradació i proposta d'actuació per a la seva rehabilitació.
Els tècnics, acompanyats del rector Josep Gassó i de la cap d'unitat de Patrimoni de l’Ajuntament, Elena Vilalta, van analitzar algunes cates realitzades per la Brigada municipal, així com l’accés a la part superior del campanar, on es troben les campanes del rellotge i que presenta, d’entrada, els majors problemes estructurals.
Mig any després, la Diputació ha lliurat ara l’estudi al consistori. L’ens provincial explica que la redacció del document ha tingut en compte, per una banda, la condició d’equipament de pública concurrència i, per l’altra, els condicionants i valors de tipus històric, arquitectònic, ambiental i paisatgístic, alhora que els condicionants normatius.
El document conté l’estudi del comportament estructural i de materials, la descripció de les causes de degradació i les propostes d’actuació necessàries per facilitar la visita. L’estudi conclou que el campanar no presenta patologies estructurals rellevants en tot el seu cos inferior, fins a 16,70 metres d’alçada, on la planta és quadrada, observant-se només escrostonaments del revestiment interior dels murs i algun desperfecte puntual en l’esgraonat.
El campanar de l’església de Sant Esteve, declarada Bé cultural d’interès local (BCIL), va ser construït el 1892 seguint l’estil modernista. Té planta quadrada en el cos inferior, amb unes dimensions exteriors en planta de 4,20 x 4,20 metres aproximadament i una alçada fins a la planta coberta de 23,15 metres. Pel seu interior disposa de quatre forjats entremitjos amb alçades variables entre ells, i una coberta plana sobre la qual es recolza l’estructura metàl·lica que suporta les campanes i el parallamps. A partir de la planta quarta, a 16,70 metres d’alçada, la planta passa de secció quadrada a octogonal amb una major proporció de buits en els vuit costats de l’octògon.
L’estudi de la Diputació conclou que el cos superior del campanar, on la planta passa de quadrada a octogonal, sí presenta patologies, principalment per la presència d’esquerdes als arcs apuntats, dintells de maó massís i ampits de finestres. Aquest cos és molt més esvelt que el tram inferior i per tant susceptible de patir certs moviments front càrregues horitzontals per vibració de les campanes, vent o sisme, o empentes dels arcs de les obertures. Les patologies que presenta no són recents, ja que diversos arcs es troben reforçats amb dintells metàl·lics encastats als brancals dels arcs. La Diputació explica que s’han realitzat diverses comprovacions estructurals globals o puntuals en diversos punts del campanar, concloent que no s’observen problemes greus d’estabilitat.
