Ripollet i més de 40 municipis catalans denuncien una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua - A FONS VALLES

A FONS VALLES

DIARI DIGITAL DE CERDANYOLA I RIPOLLET

Últimes noticies

Post Top Ad

El teu espai

Ripollet i més de 40 municipis catalans denuncien una estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua

L’alcalde de Ripollet, José María Osuna, i més d’una quarantena d’alcaldes, alcaldesses i representants del municipalisme català s’han reunit aquest matí a Terrassa per presentar un manifest conjunt contra la judicialització de les remunicipalitzacions del servei local de l’aigua. La trobada s’ha volgut immortalitzar amb una fotografia a l’històric dipòsit de Can Boada, on tots els electes han posat darrere d’una pancarta en defensa de la gestió pública de l’aigua. 

Entre els assistents, liderats per l’amfitrió de la trobada, l’ajuntament de Terrassa representat per la seva tinent d’alcaldia Lluïsa Melgares, s’han pogut veure dos regidors de la ciutat de Barcelona, Janet Sanz (Tinenta d’alcaldessa de la capital catalana) i Eloi Badia (vicepresident, a més, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), a més de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès Mireia Ingla, l’alcalde de Manresa Marc Aloy, el president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta Joan Carles Rodríguez, a més de representants electes dels consistoris de Girona, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Corbera de Llobregat o La Bisbal d’Empordà, entre d’altres.

El punt en comú de la majoria d’aquests municipis és que han vist com, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada històrica d’avui denuncien una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, principalment Agbar, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris. “La nostra obligació és vetllar perquè l’agua i la resta de béns comuns siguin gestionats en benefici de tothom. I cap campanya intimidatòria de judicialització, amb la connivència de certs interessos polítics, no ens aturarà”, ha remarcat l’alcalde de Ripollet.

Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu. Fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló. Avui a Terrassa s’ha denunciat especialment l’actitud d’Agbar, que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis per recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis. Al manifest presentat avui, els diferents municipis denuncien contundentment “l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”.

La trobada l’ha acollida representant l’ajuntament de Terrassa Lluïsa Melgares, tinent d’alcaldia de territori i sostenibilitat. La capital del Vallès Occidental ha estat referent en la lluita per l’aigua pública, quan el 2019 va estrenar la gestió pública de l’aigua després d’un llarg procés que ha comptat amb una forta oposició de Mina de Terrassa, la concessionària del servei des del 1941 i filial d’Agbar. En declaracions posteriors, l’alcalde ha manifestat que donaran suport a totes les iniciatives unitàries dels municipis “perquè quan s’acaba una concessió qui decideix com es dóna un servei és l’ajuntament”, i a esperonat a tothom a seguir lluitant donat que “la Justícia sempre guanya, i no hi ha res més just que defensar que l’aigua és un dret humà”.

Al manifest denuncien també una estratègia que, fins i tot, està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien; seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impedit mitjançant una impugnació judicial la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua que volia impulsar l’Ajuntament, “criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure”. Representant la capital catalana, Janet Sanz, tinenta d’alcaldia barcelonina, ha declarat que “els ajuntaments han demostrat que es poden donar la volta als processos de mercantilització, i ho estem fent un context de judicialització política constant”. Ha recordat que a la capital catalana les denúncies d’Agbar han tombat judicialment fer una consulta ciutadana sobre la gestió pública de l’aigua, per exemple. Ha insistit en la necessitat de fer “front comú” municipalista per “capgirar la tensió entre dret i privilegi perquè sense aigua pública no existeix la democràcia”.

Pages