Els resultats de recollida selectiva de residus a la metròpolis de Barcelona durant el 2020 han continuat la tendència al creixement que van mostrar durant el 2019, després que l’any 2018 se superés un estancament de gairebé una dècada al 35%.
Així, l’índex de recollida ha estat del 38,4 %, 0,6 punts percentuals més que el 37,8 % de fa un any. Paral·lelament, la generació de residus ha disminuït, especialment la de la fracció resta. Tot i ser una millora, aquestes xifres no arriben als objectius marcats per la Unió Europea, que eren arribar al 50 % el 2020.
En un any marcat pel context de la pandèmia de covid-19, l’excepcionalitat de la situació pot haver introduït distorsions en l’evolució natural dels índexs. Malgrat tot, les tendències ja observades el 2019 s’han mantingut i, en general, tots els indicadors han millorat respecte fa un any.
Menys residus produïts
La producció total de residus per habitant a l'àrea metropolitana de Barcelona ha baixat durant el 2020. Així, la generació ha passat de 475 kg de residus per habitant i any el 2019, a 455 kg, en gran part com a conseqüència de la pandèmia. En aquest sentit, és especialment important la disminució en la generació de la fracció resta, que passa de 298 kg hab/any a 281 kg hab/any.
Tot i l’augment de la xifra global de recollida selectiva a escala metropolitana, que ha passat del 37,8 % al 38,4 % en un any, encara són majoria els municipis que estan per sota d’aquesta mitjana: un 75 %.Dels 36 municipis metropolitans, només 9 superen el 50% de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana.
De cara als propers anys, la Unió Europea ha establert una sèrie de nous objectius: 55% de recollida selectiva el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035. Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, destaca que, tot i trobar-nos en un context atípic, marcat per una pandèmia que ha provocat un canvi d’hàbits, “seguim veient com el model que impulsem des de l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, està donant resultats”. Tot i això, Badia remarca que el ritme de millora encara és massa lent i caldrà treballar perquè més municipis facin el gran salt endavant en la recollida: “Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver assolit l’objectiu, i l’única manera d'arribar-hi serà amb la individualització de la recollida”.
L’experiència metropolitana és que els municipis que han optat per sistemes de recollida individualitzada, tant domiciliària (Torrelles, Tiana o el barri de Sarrià, a Barcelona) com comercial (Castelldefels o Sant Just Desvern), experimenten increments substancials dels nivells de recollida.
Ripollet, que l’any passat va assolir un 39% de recollida selectiva, té decidit apostar per aquesta via decididament. La intenció de l’Ajuntament és aplicar properament la recollida porta a porta pràcticament a tota la ciutat, amb l’excepció del Pont Vell i Tiana, on s’apostarà per un sistema amb contenidors intel·ligents. Tot plegat, segons el govern de Decidim, amb el repte d’assolir més d’un 70% de recollida selectiva a Ripollet.
Cerdanyola, en canvi, no té previst canviar l’actual sistema de recollida selectiva de forma imminent, tot i estar a gairebé 10 punts del mínim exigit des d’Europa. Segons les dades de l’AMB, la ciutat va assolir un 40,2% de reciclatge l’any 2020.
Malgrat aquestes dades discretes, Cerdanyola no variarà el seu sistema de recollida, al menys, fins 2023. El Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola va donar llum verda a finals de l’any passat a la pròrroga per dos anys més del contracte de gestió del servei de neteja de l’espai públic i de recollida de residus amb l’empresa Cespa. La proposta del govern del PSC va tirar endavant amb el suport d’En Comú Podem, les abstencions de Cs, Junts per Cerdanyola i PP, i els vots contraris de Guanyem i ERC. Tots els grups de l’oposoció, però, van coincidir en les seves critiques a l’executiu socialista per no haver avançat en una nova licitació ni tenir clar el model de recollida que s’aplicarà a partir de 2023.
La regidora d’Espai Públic, Eulàlia Mimó, va reconèixer aleshores que “caldrà un canvi en el sistema de recollida per tal d’adaptar-nos a les directrius europees” i, en aquest sentit, va recordar l’AMB està fent un estudi “per trobar la solució més adequada a les necessitats dels barris de la ciutat”.
Efectes en l’economia dels municipis
L’AMB calcula que, si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d’ara fins al 2025, degut sobretot a l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paga en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 20 i els 56 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
