La Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet es va constituir el 2 de febrer de 1956 i, segons constava als seus estatuts fundacionals, tenia com a funcions, a banda de serveis d’interès comú, contribuir al sosteniment de la caserna de la Guàrdia Civil i de l’Assemblea de la Creu Roja. Posteriorment, el 4 d’octubre de l’any 2000, s’hi va incorporar l’Ajuntament de Montcada i Reixac.
L’any 2015, les alcaldies que integren la Mancomunitat van reflexionar sobre la necessitat de repensar i donar un nou impuls a aquest ens. Tot i aquesta voluntat, els ajuntaments consideren que factors com l’estructura actual -amb presidències rotatòries i sense cap figura pròpia de Secretaria, Intervenció o Tresoreria- fan que “no sigui possible donar resposta àgil als veritables problemes dels municipis que integren la Mancomunitat”. Els tres consistoris, a més, recorden també que hi han altres administracions supramunicipals amb més recursos, sobretot econòmics, que actuen en el territori, com són el Consell Comarcal del Vallès Occidental, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o la Diputació.
“La millor opció a llarg termini”
Ahir, l’alcalde de Ripollet, José María Osuna, incidia en aquesta línia, assenyalant que la Mancomunitat oferia “una estructura poc operativa i ineficaç per tal de fer front als propòsits conjunts i compartits” que tenen els tres municipis. De fet, Osuna va remarcar que l’ens “suposava un encotillament formal massa gran a l’hora d’actuar”, situació agreujada per limitacions com el fet que “només hi havia dues persones dedicades a la feina de la Mancomunitat, i no en jornada completa”. En aquest sentit, el regidor de Decidim va insistir en què “moltes de les actuacions conjuntes que ja fem les realitzem en el marc d’altres administracions supramunicipals o bé mitjançant acords o convenis bilaterals”.
Malgrat tot, Osuna va reconèixer que la dissolució de la Mancomunitat “no ha estat fàcil” i que ha estat una decició “dolorosa”, però va remarcar que “estem convençuts que, a mig i llarg termini, és la millor opció”. A més, va remarcar que el camí escollit pels tres ajuntaments té major “legitimitat i coherencia” pel fet que l’han adoptat governs municipals amb diferents colors polítics: el PSC a Cerdanyola, Decidim a Ripollet i En Comú Podem a Montcada.
De cara al futur, Osuna va remarcar que, tal i com ja es va avançar arran de l’anunci a principis d’octubre de la dissolució de la Mancomunitat, els ajuntaments de Ripollet i Cerdanyola treballen en la creació d’un “espai de trobada i de debat que ha de veure la llum ben aviat en forma de conveni intermunicipal” i que serviría per tractar temes de barris compartits, com el de Tiana i Pont Vell, així com per fer el seguiment de “temes estratègics” compartits per ambdós municipis, com l’hospital Ernest Lluch o la futura avinguda del Vallès.
“És una vergonya”
A Cerdanyola, el plenari també va ratificar ahir al vespre la dissolució de la Mancomunitat. A diferència de Ripollet, però, la decisió no va ser aprovada per unanimitat, ja que ERC va optar per l’abstenció. El seu regidor Albert Turon va qualificar com “una vergonya” el fet de “no haver estat capaços de fer servir la Mancomunitat per tractar temes comuns i treballar pel bé de projectes que compartim, com l’hospital, la carretera de Barcelona, la millora dels barris dels Quatre Cantons o de la Redosa, la coordinació dels Serveis Socials o el suport a entitats com Creu Roja i La Gresca”.
Turon va remarcar que el cas de la Mancomunitat exemplifica “aquells projectes que, sobre el paper són molt bons i serveixen per fer-se fotos, i després no som capaços de fer-los funcionar en el dia a dia”.
