Els darrers mesos ja s’han fet un total de set trobades similars a la darrera a Barberà, on han intervingut la ciutadania a títol particular i representants d’entitats de les quatre poblacions. De fet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’ens gestor del projecte europeu Riconnect-URBACT, va definir abans del període estival les primeres propostes de l’Avinguda del Vallès amb un conjunt de cartografies d’estratègia urbana que volen cobrir des de la gran escala fins a l’escala local.
L’objectiu d’Avinguda del Vallès -que abarca el tram de la carretera N-150 entre Barberà, al límit amb Sabadell, i la zona que passa a l’alçada del carrer Poblet, a Terra Nostra- és redactar un pla d’acció integrat de forma conjunta entre tots els agents involucrats en el territori, amb actuacions concretes per a la transformació i integració de la via perquè esdevingui una avinguda metropolitana. Al llarg de les sessions amb les administracions i la ciutadania, s’ha analitzat el vial des d’un punt de vista de la mobilitat, la cohesió, la seguretat, la dotació d’equipaments, les potencialitats econòmiques i des del punt de vista mediambiental, entre d’altres aspectes.
Accions concretes a Cerdanyola i Ripollet
Els responsables del projecte expliquen que la darrera sessió a Barberà va servir per concretar les accions estratègiques que s’haurien de dur a terme als quatre municipis per convertir la N-150 en una Avinguda del Vallès “connectora, amable, inclusiva i saludable”.
Pel que fa a les accions per a convertir la N-150 en una avinguda “amable i inclusiva” al seu pas per Cerdanyola i Ripollet, els participants al projecte han consensuat iniciatives com l’eliminació de barreres arquitectòniques; la reurbanització de carrers i espais; l’eliminació de l’infra-habitatge dels espais residuals; la transformació de sectors industrials obsolets en vivenda assequible; o la recuperació del comerç local a la zona.
Per últim, es van acordar tres accions concretes destinades a convertir la N-150 en una avinguda saludable al seu pas per Cerdanyola i Ripollet: la creació d’un parc de vora; la millora de la qualitat ambiental dels cursos d’aigua; i la restauració de les lleres dels rius.