Des de l'AMAP remarquen que la trobada a la ciutat egarenca vol reforçar els llaços i sinergies entre els principals actors del sector, fomentant la interrelació, coneixença i intercanvi tècnic entre actors i gestors, així com posar en valor la gestió pública de l’aigua i prendre consciència de les seves potencialitats, davant d’administracions, institucions i altres actors, agrupant al màxim nombre d’actors, institucions i empreses del sector per primera vegada.
En aquest context, l’Ajuntament de Ripollet estarà representant al congrès per la tinenta d’alcalde d’Economia, Serveis Municipals i Municipalitzacions, Pilar Castillejo, figura clau en el procés de municipalització del servei impulsat per Decidim a Ripollet des de la seva arribada al govern municipal. Castillejo prendrà part el dia 24, a partir de les 17 hores, d’una taula rodona parlant de litigis, reptes i alternatives. Castillejo estarà acompanyada per la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares; el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés; el tinent d’alcalde d’Acció Social de l’Ajuntament de Montornès del Vallès, Jordi Delgado; i el president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Sant Joan de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez.
Castillejo i la resta de ponents incidiran, a ben segur, en allò que ja van denunciar fa mesos Ripollet i una quarantena de municipis catalans, reunits també a Terrassa, que van alertar a través d’un manifest de la estratègia de ‘lawfare’ de les empreses privades contra els processos de recuperació de la gestió directa de l’aigua. Els municipis van denunciar aleshores que, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada van denunciar una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, principalment Agbar, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris. “La nostra obligació és vetllar perquè l’agua i la resta de béns comuns siguin gestionats en benefici de tothom. I cap campanya intimidatòria de judicialització, amb la connivència de certs interessos polítics, no ens aturarà”, va remarcar en aquella trobada l’alcalde de Ripollet.
Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu. Fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o Sant Vicenç de Torelló. Al manifest, els diferents municipis denunciaven contundentment “l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”.
