Fonts municipals asseguren que Cervera també va traslladar a l’Ajuntament els detalls de la línia de finançament per a la construcció de noves residències a Catalunya, a través dels fons Next Generation, que recentment la Generalitat ha posat en marxa, a la qual l’Ajuntament hi optarà.
Durant la reunió, els representants municipals també va servir van exposar a la consellera l’avantprojecte i línies mestres de la futura residència, centrada en un nou model d’atenció a la persona i de respecte a la seva autonomia. Actualment, el projecte executiu d’aquest equipament està en procés de redacció, un tràmit que s’espera estigui finalitzat al setembre per tal d’iniciar la licitació de l’obra a finals d’aquest any 2022.
Envelliment digne
‘Com el bon vi’, de Miba Architects, és el projecte guanyador per a la redacció del projecte de futura residència i centre de dia de Ripollet. Es tracta d’una proposta, segons l’Ajuntament, que planteja un nou concepte de domesticitat, partint de la base de l’habitatge amb cures i apostant per la construcció d’un edifici que s’integri en el paisatge i amb el barri. “Estem parlant de polítiques d’envelliment que parlin de vida i de vida digna i això es reflecteix en la proposta guanyadora”, va explicar fa uns mesos l’alcalde de Ripollet, José María Osuna.
Des del consistori remarquen que les persones grans són el centre del projecte guanyador per a projectar la futura residència i el centre de dia de Ripollet, que es construirà a tocar del parc dels Pinetons. La proposta es basa en projectar un edifici que pugui oferir un servei d’atenció innovador, centrat en la qualitat de vida de la gent gran, amb un centenar d’habitants a la residència i una trentena al centre de dia. La gran parcel·la on es projecta aquesta plataforma de serveis per a la gent gran, situada entre les avingudes de Catalunya i Mediterrani i els carrers de Puigmal i Barberà del Vallès, ha permès dissenyar un espai únic amb serveis compartits, però articulat en dues unitats, de manera que generin al seu voltant jardins d’accés controlat i dues noves places.
Encaix urbanístic i social
Es proposa aconseguir el seu encaix urbanístic, generant nous espais públics, i alhora el seu encaix social, de forma que els habitants de la residència i el centre de dia puguin establir vincles amb les entitats, els habitants i els equipaments escolars veïns. Així, el model de convivència proposat va molt més enllà del que succeeix dins els límits de l’edifici i els seus jardins. A més d’atendre a les persones grans i permetre l’entrada i convivència de les seves famílies, gaudint d’espais comuns a les unitats de convivència i dels espais domèstics d’intimitat, la vida a la residència també s’ha de nodrir de les relacions amb el teixit social i cultural de la ciutat.
La proposta de Miba Architects també planteja un encaix mediambiental, amb la generació de nous refugis climàtics a través del tractament vegetal i dels jardins, així com la seva autosuficiència energètica, amb un hort solar a la coberta de 2.800 m2 (324 kWp), que generarà un excedent del qual es podran beneficiar els equipaments veïns.
La jardineria, font de beneficis físics i mentals
L’activitat a l’aire lliure és essencial per a la salut de totes les persones i més encara per a la gent gran. És per això que es plantegen una gran varietat d’espais exteriors. Quant a les places, hi ha una a llevant, en relació amb el carrer, l’accés a la residència i els locals per a entitats, i una altra amb un caràcter més lúdic en relació amb el centre de dia, la cafeteria, a façana dels jardins interiors i les escoles veïnes.
Dins dels jardins, hi ha diferents microclimes, un jardí d’hivern, més assolellat, i un d’estiu, més fresc i ombrívol, amb tractaments de vegetació diferents. També es fomenta l’activitat de jardineria com a activitat terapèutica per als usuaris i es planteja una zona important del jardí com a hort, amb hortalisses i cultiu de flor tallada, zona de cultiu d’aromàtiques i medicinals i presència de fruiters. Aquest ha estat un projecte treballant amb la paisatgista Roser Vives.
Les unitats de convivència, veritables llars
La proposta organitza els habitatges en 4 unitats de 25 habitants, cadascuna d’elles amb els serveis i espais comuns necessaris. Per incrementar la condició de llar, cada unitat s’ha subdividit en altres dues unitats de 12 o 13 residents, organitzades al voltant d’un pati central. Quant a l’espai íntim, cada persona o parell de persones disposaran del seu espai privat, d’entre 30 i 42 m2 útils, que ha de ser especialment confortable i acollidor i disposar d’un espai exterior propi. Es tracta d’espais amb molta llum natural, que responen a les diferents necessitats de mobilitat, però que fugen del concepte hospitalari, donant la possibilitat de personalitzar-los i convertir-los en una llar.
