Joan Francès va remarcar en la seva intervenció el fet de que les excavacions de ca n'Oliver han estat una escola per a molts professionals del món de l'arqueologia i de la docència universitària i els vincles establerts amb professionals d'altres disciplines vinculades a la recerca i amb universitats. David Asensio va destacar l'excepcionalitat d'un jaciment que s'excava de manera continuada i rigorosa des del 1986 (amb algunes interrupcions) amb equips estables i professionals. I el paper tant important de l'Ajuntament que ha fet possible que Cerdanyola tingui un dels jaciments més importants de Catalunya pel que fa la recerca en la cultura ibèrica.
L’acte va comptar amb la presència de Pilar Adell, regidora de Museus i Arxiu Històric, així com persones vinculades a l’arqueologia i la recerca a Cerdanyolat.
L’estudi
De manera tradicional, el mobiliari s'ha utilitzat preferentment per obtenir dades de caire cronològic i cultural. Aquest enfocament ha deixat en segon pla el potencial informatiu relacionat de l'ampli ventall d'activitats que es desenvolupen amb els atuells ceràmics. Una anàlisi centrada en l'aspecte funcional pretén posar de manifest que l'estudi ceramològic és especialment apte per a reconstruir l'organització social i econòmica de les comunitats antigues, en aquest cas, les ibèriques del territori laietà.
Un requisit indispensable és disposar de conjunts ceràmics ben contextualitzats, que abastin períodes de temps perllongats. Aquesta base documental de qualitat és la que ha proporcionat el nucli de Ca n'Oliver, a conseqüència d'una etapa de recerca molt intensa, impulsada des de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Es tracta d'un jaciment que coneixem gràcies a la tasca pionera d'en Josep Barberà i Farràs, figura encara de referència per a tots els qui es dediquen a la investigació del món ibèric a Catalunya.
