La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.
La interpretació més comuna és que l'ou representa l'hòstia consagrada, la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, i les cireres madures i fruites que ho adornen la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi. La primera documentació del costum és a la catedral de Barcelona el 1636, però es desconeix si provenia d'abans. Hi ha historiadors que diuen que a Barcelona es feia ja a l'any 1440, encara que no es disposa de documentació al respecte.
Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat. També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó.
