Lourdes Borrell va subratllar la implicació de la Diputació de Barcelona en les tasques de recerca i documentació per conèixer els fets que van tenir lloc entre juliol del 1936 i maig del 1937 al cementiri de Cerdanyola del Vallès, així com la voluntat ferma de continuar treballant amb l’Ajuntament. També va aprofitat per destacar que aquest espai de memòria és el resultat de la implicació de totes les administracions del nostre país.
El director del Museu d'Història i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola, Joan Francès, va fer una explicació sobre la història d’aquestes fosses nascudes durant els primers mesos de guerra, fruit de la repressió a la rereguarda republicana perpetrada per les patrulles de control contra religiosos i gent d'ordre, durant el període 1936-1937. Les víctimes no eren sempre gent de Cerdanyola, sinó de les rodalia o procedents de Barcelona, que van ser assassinades al cementiri de Cerdanyola. Les 2 fosses inicials, una exterior i una interior, van servir de lloc d’enterrament per 158 persones. Posteriorment, arran dels fets del maig del 37, es va realitzar una tercera fossa per encabir els 12 milicians de la CNT assassinats a Barcelona, però abandonats a Cerdanyola. Posteriorment, es van presentar els vídeos informatius que formaran part del futur projecte expositiu que s’ubicarà a l’Església Vella.
Per la seva banda, el director general de memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Xavier Menéndez, va fer un parlament on va desgranar la nova llei de memòria democràtica que s’aprovarà al Parlament de Catalunya. A continuació, va presentar diverses reflexions respecte al paper i els reptes que ha de tenir la política en memòria democràtica: dignificar totes les víctimes, no banalitzar els fets ocorreguts, resignificar alguns monuments franquistes, evitar el presentisme i, sobretot, incidir en la pedagogia per explicar als més joves el que va ser la Guerra Civil i la dictadura. Va concloure insistint que la memòria democràtica ha de tenir com a objectiu la reparació històrica i la no repetició dels fets més terribles soferts pel nostre país.
