La sessió pretenia abordar com la pandèmia ha pogut afectar l’educació i analitzar com ha impactat en les famílies més vulnerables. A més, els participants han pogut debatre sobre l’impacte invisible que està produint la Covid-19 en l’educació i l’aprenentatge de les futures generacions. Durant la sessió s’han presentat també les dades disponibles des de l'Observatori comarcal en relació a la pobresa en la infància.
En aquest sentit, la consellera de Drets Socials del Consell Comarcal, Míriam Casaramona, ha avançat algunes de l’estudi que està treballant l’Observatori Comarcal amb dos objectius: d’una banda, identificar els col·lectius en situació o risc de vulnerabilitat amb especial atenció a aquells perfils emergents derivats de la crisi i, de l’altra, conèixer la resposta que els diferents agents del Vallès Occidental estan donant a les noves necessitats de la població. Els resultats d’aquest estudi, que es preveu finalitzar a finals de desembre, seran fonamentals en el procés d’elaboració del Pla per a la protecció social, en el marc del Pla de Reconstrucció aprovat pel Consell d’Alcaldies de la comarca el passat mes de juny.
Casaramona ha remarcat que la crisi del coronavirus està tenint greus conseqüències per a la infància: “El confinament, el tancament els centres escolars i l’aturada de l’activitat econòmica han tingut un impacte directe sobre les condicions de vida dels nens, nenes i adolescents, comprometent les seves oportunitats de futur”. De fet, la consellera de Drets Socials del Consell Comarcal ha indicat que, fins i tot abans de la irrupció de la pandèmia, el panorama de la pobresa i l’exclusió social en la infància i adolescència al nostre país “ja era molt preocupant”, remarcant que “el 27,2% de les llars amb infants es troben en risc de pobresa i exclusió social a Catalunya”. Segons les dades del Consell Comarcal, un 17,6% dels nens i nenes escolaritzats al Vallès Occidental durant el curs passat vivien en llars amb rendes que se situen per sota del llindar de risc de pobresa i exclusió social.
Des de l’ens comarcal destaquen que la pobresa i l’exclusió social es combinen amb una forta segregació escolar de l’alumnat de llars amb rendes baixes en els centres públics, localitzats alhora, en barris d’afavorits. Així, dels 135 centres públics d’infantil i primària, 14 tenen una incidència molt alta, superior al 50%. És a dir, més de la meitat de l’alumnat d’aquests centres són perceptors de beques menjador.
“Hem d’articular mecanismes d’acompanyament”
La jornada virtual organitzada avui per part del Consell Comarcal s’ha completat amb una ponència a càrrec de Xavier Bonal, Catedràtic de Sociologia al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Special Professor of Education and International Development a la Universitat d’Amsterdam. A més, és director del Grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la UAB.
Bonal ha presentat l’estudi realitzat durant el confinament, a través d’una enquesta -en què van participar 40.000 persones- adreçada a famílies amb infants i joves entre 3 i 18 anys que es trobessin escolaritzats entre P3 i l’educació postobligatòria. Amb aquest instrument es volien respondre hipòtesis i neguits que sorgeixen davant d’una situació tan excepcional i inèdita com és el tancament dels centres educatius.
Bonal ha assegurat que “estem vivint un increment de la desigualtat en l’àmbit educatiu on els que més hi perden són els més desfavorits i en proporcions molt accentuades”. En aquesta línia, el sociòleg també ha alertat que “estem davant un procés acumulatiu de desigualtats i on la segregació s’extrema”. Això, segons Bonal, obre nous reptes per una nova normalitat perquè “hem de ser capaços de garantir el dret a l’educació i l’aprenentatge i no ens hem de deixar enlluernar amb les polítiques d’oferta en digitalització”. El repte, segons el Catedràtic de Sociologia, no es resol posant un ordinador a casa: “La digitalització és el mitjà però l’objectiu és l’aprenentatge”.
En aquesta línia, Bona ha remarcat que el dret a l’educació és un dret ampliat, ja que no només s’aprèn a l’escola. “Hem de ser capaços d’articular mecanismes d’acompanyament, de suport als infants i joves. I un exemple clar el tenim en els adolescents, hem de poder acompanyar-los per evitar la desmotivació”, ha afegit Bonal.
.jpg)
