La regidora de Serveis Municipals, Pilar Castillejo, va explicar que el tràmit és “la segona de les potes” del canvi de model en la recollida de residus a Ripollet, després que l’Ajuntament licités ja fa uns mesos el contracte de la recollida selectiva. Ara és el torn del porta a porta en un contracte que tindrà una durada de 5 anys i que té un doble objectiu: per una banda, lliurar tot el materials necessari i, de l’altra, oferir servei d’atenció ciutadana a persones usuàries particulars i a comerciants.
Castillejo va reconèixer que la implementació del sistema porta a porta a Ripollet implica una important campanya d’informació i conscienciació: “La implicació dels veïns és molt necessària per dur a terme aquest canvi i per això volem que des del primer momento formin part d’aquest procés”. En la mateixa línia, Castillejo va explicar que l’Ajuntament ja té previstes trobades amb la ciutadania que no només seran informatives sinó que volen recollir el parer dels veïns: “Volem decidir plegats temes que els afectaran, com la forma en què es farà la recollida: si en blocs de més de set habitatges, si utilitzarem cubells individuals o treballarem amb bujols comunitaris…”.
Després d’aquesta fase prèvia, es portarà a terme la fase de la implantació del sistema que comportarà el lliurament del material necessari a les llars i a les activitats econòmiques de la ciutat. En aquest darrer cas, Castillejo va explicar que prèviament es dimensionarà també quina és la generació de residus, una feina en què l’Ajuntament compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a qui la regidora va agrair la seva col·laboració, així com la de l’Agència Residus de Catalunya.
En aquesta fase, Castillejo va explicar que cada família de la ciutat rebrà diferents material necessari per a posar en marxa el porta a porta, com bosses compostables, bosses semi-transparents, cubells, bujols comunitaris o targetes identificatives per a l’ús dels punts verds, així com el calendari de recollida.
Tot i el tràmit aprovat, la regidora de Serveis Municipal va explicar que la implementació del nou sistema no serà immediata perquè encara s’han d’adjudicar els dos contractes, tant el de recollida selectiva licitat fa uns mesos com el del porta a porta. “Els dos contractes s’han de sincronitzar, han d’anar de la mà. A mida que anem avançant podrem concretar quines són les dates d’inici de la campanya d’implantació”, va concloure Castillejo.
Rebuig de Cs i dubtes del PSC
La licitació del nou contracte del sistema porta a porta a Ripollet va comptar amb el vot favorable del regidor no adscrit Eugeni Montanuy i Som Ripollet. CS, en canvi, va rebutjar el tràmit. Com ja havia fet en altres ocasions, el portaveu del partit taronja, Josep Gabarra, va reiterar el seu desacord amb el model que vol implantar el govern local que, segons el seu parer, “generarà un gran enrenou a Ripollet”. Gabarra va denunciar que el nou sistema encarirà el servei, va alertar de les sancions que comportarà per a molts ciutadans, alhora que va alertar d’una “pèrdua de llibertat” de la població amb les noves regles de joc.
En resposta a Gabarra, Castillejo va negar que el govern municipal hagi parlat de sancions amb la posada en marxa del nou sistema en casos d’incompliment. “Som més partidaris de bonificar el bon ús”, va assegurar la regidora de Decidim.
L’altre partit que no va donar suport a la licitació del nou contracte va ser el PSC, que va optar per l’abstenció. Els socialistes, a través de la regidora Eva Herrera van dir compartir la necessitat de millorar els resultats de la recollida selectiva a Ripollet i, fins i tot, van assegurar que veuen amb bons ulls el model porta a porta. Això sí, el PSC va expressar els seus dubtes en la manera que es vol implantar aquest sistema a la ciutat. “Un canvi d’aquesta magnitud s’hauria de fer amb mesura i no tota la ciutat a la vegada”, va defensar Herrera.
Des del govern van descartar la opció plantejada per la regidora del PSC. En aquest sentit, Castillejo va explicar que les dades en altres ciutats on ja s’aplica el porta a porta són prou clares: “L’experiència en altres municipis petits com el nostre, on tenim 4 quilòmetres quadrats, explica que no té sentit fer-ho a trossos perquè els veïns utilitzarien els contenidors del costat”.
