El govern del PSC, però, no és del mateix parer, ja que Cerdanyola no té previst canviar l’actual sistema de recollida selectiva de forma imminent, tot i estar a gairebé 10 punts del mínim exigit des de Brusel·les. Segons les dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Agència Catalana de Residus (ACR), la ciutat va assolir un 40,83% de reciclatge l’any 2020.
Malgrat aquestes dades discretes, Cerdanyola no variarà el seu sistema de recollida, al menys, fins 2023. Tal i com recorda el text que es portarà avui a debat, el Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola va donar llum verda a finals de l’any passat a la pròrroga per dos anys més del contracte de gestió del servei de neteja de l’espai públic i de recollida de residus amb l’empresa Cespa. La proposta del govern del PSC va tirar endavant amb el suport d’En Comú Podem, les abstencions de Cs, Junts per Cerdanyola i PP, i els vots contraris de Guanyem i ERC. Tots els grups de l’oposoció, però, van coincidir en les seves critiques a l’executiu socialista per no haver avançat en una nova licitació ni tenir clar el model de recollida que s’aplicarà a partir de 2023.
La regidora d’Espai Públic, Eulàlia Mimó, va reconèixer aleshores que “caldrà un canvi en el sistema de recollida per tal d’adaptar-nos a les directrius europees” i, en aquest sentit, va recordar l’AMB està fent un estudi “per trobar la solució més adequada a les necessitats dels barris de la ciutat”.
Efectes en l’economia dels municipis
La moció que presentarà avui ERC recorda que l’AMB calcula que, si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d’ara fins al 2025, degut sobretot a l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració.
El text dels republicans també assenyala que, econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paga en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 20 i els 56 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
La moció d’ERC recorda que, a Cerdanyola, el creixement mitjà de recollida selectiva ha estat estancat al 36% durant deu anys, “amb petites variacions més relacionades amb la crisi de 2017 i, més recentment, amb la reducció de residus de fracció resta”. Per capgirar aquesta realitat, ERC vol que el plenari insti avui l’Ajuntament al compliment del Pla de residus pel períod2 2017-2025 (PREMET 25), una iniciativa aprovada l’any passat per portar el reciclatge metropolità als estàndards europeus i que estableix nous models de recollida per a tots els municipis de l’AMB, basats en el porta a porta i els contenidors intel·ligents. Més concretament, els republicans defensaran que el consistori “implanti adequadament” l’any vinent les propostes de millora del Pla d’Actuació de Millora i Optimització de les Recollides Selectives Municipals (PLAMIR), encarregat fa dos anys per l’AMB per aquells municipis que, com Cerdanyola, no han desplegat formes de recollida selectiva individualitzada o bé que no compten amb un pla que concreti com fer-ho. Per a fer-ho, els independentistes reclamen al govern local del PSC que aporti “els mitjans tècnics propis i econòmics necessaris” i, en aquesta línia, defensen la presència d’una partida per aquesta qüestió als pressupostos municipals de l’any vinent.
Tot plegat, segons ERC, per tal que Cerdanyola pugui assolir el 2025, com a mínim, una taxa de reciclatge del 55%.
