El camp temàtic amb major número de preguntes és el que fa referència als desnonaments. A banda de conèixer el número de casos que s’han produït a Cerdanyola els darrers set anys, la PAH demana a l’Ajuntament que l’informi d’aspectes com la propietat dels habitatges afectats -grans o petits tenidors, incidència de bancs o fons voltors en aquest tipus d’episodis al municipi…- per aquests llançaments; el número de persones i unitats familiars afectades i si estaven o no en situació d’exclusió residencial; o l’explicació del protocol intern de l’Ajuntament per tal d’intervenir i aturar els desnonaments.
L'escrit presentat per la PAH a l’Ajuntament també recull un extens número de qüestions relatives a la pobresa energètica. Així, per exemple, la plataforma vol conèier quantes famílies de Cerdanyola han manifestat els darrers set anys la impossibilitat de pagar els subministraments d’aigua, llum o gas. El col·lectiu també vol saber dades, per exemple, dels recursos econòmics que l’Ajuntament ha destinat des de 2015 a les ajudes ofertes a les famílies per pagar els deutes o les factures dels subministraments.
Els activistes també reclamen al consistori que els faci arribar dades exhaustives relatives als talls dels subministres d’aigua, llum o gas a famílies de Cerdanyola des de l’any 2015. Així, la PAH pregunta aspectes com, per exemple, quants d’aquests casos s’han posat en conèixement de l’Agència de Consum per tal que prengui mesures sancionadores o el número de contadors solidaris amb dret d’ús que s’han posat els darrers set anys. També qüestiona l’Ajuntament sobre quin és el protocol intern de l’Ajuntament per tal d’intervenir i aturar els talls.
La PAH també demana a l’Ajuntament que li faciliti informació del parc d’habitages buits existents a la ciutat, amb dades sobre la propietat -grans o petits tenidors- o a les multes i procediments sancionadors que ha imposat i cobrat el consistori relacionats amb aquest problema.
Les demandes d’informació de plataforma inclouen, igualment, preguntes relatives als habitatges mal conservats a Cerdanyola, reclamant informació sobre el número de llars que incompleixen el deure de conservació i sobre la quantitat de procediments per incompliment iniciats per l’Ajuntament.
La PAH també vol conèixer el número d’ocupacions comptabilitzades a Cerdanyola des de 2015 i saber a qui pertanyen els pisos involucrats en aquests casos. També reclama informació sobre les famílies afectades per conèixer, per exemple, quantes estaven o no en situació d’exclusió residencial, si estaven empadronades o no a l’habitatge o si havien acudit anteriorment a les administracions públiques.
La plataforma vol que l’Ajuntament inclogui en el seu informe diverses dades relatives al parc d’habitatge social a Cerdanyola, amb xifres sobre el número total de llars amb protecció oficial, dotacionals públics i d’emergència acabats des del 2015 fins a l’actualitat. En aquesta àrea temàtica, el col·lectiu realitza preguntes relatives, per exemple, al número de famílies de Cerdanyola que han obtingut un habitatge a través de la mesa d’emergència els darrers set anys o la quantitat total d’ajudes destinades a pagar pensions o altres recursos d’allotjaments temporals des del 2015 fins ara.
La PAH, per últim, qüestiona a l’Ajuntament sobre diversos aspectes relacionats amb la seva responsabilitat social. Així, els activistes reclamen conèixer aspectes de la relació del consistori amb les entitats bancàries o amb les empreses subministradores.
En el seu escrit a l’Ajuntament, la plataforma insta l’Ajuntament a respondre totes les preguntes plantejades en el termini màxim d’un mes, atenent a la llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Foto: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
