Caler va reconèixer que l’Ajuntament portava anys sense abordar el nou pla, un cop caducat el primer, perquè des del govern entenien que “primer calia posar la mirada cap a fora” per, posteriorment, centrar-se en la corporació. Així, la regidora de Feminismes va enumerar la creació del Servei d’informació a les dones i joves del municipi víctimes de violència masclista o discriminación per raons de gènere (SIAD) l’any 2018 i l’ampliació de la seva oferta enguany; el pla d’usos i el projecte de reforma de la Casa de la Dona; l’aprovació del protocol per establir un punt lila LGTBI jove a Ripollet; o el conveni amb l’Observatori Contra l’Homofòbia oferint atenció psicológica i assessorament”.
Un cop “apuntalada” aquesta estructura a la ciutat, Caler va explicar que ara és el moment de centrar-se en el nou Pla d’Igualtat de l’Ajuntament que contempla una sèrie d’objectius, com obtenir un coneixement per via de la diagnosi de la situació de les dones i homes de l’Ajuntament. També pretén augmentar les oportunitats de participació de les dones en l’àmbit de l’administració pública a través de l’establiment d’accions, així com aprofundir en el compromís per a la igualtat de gènere, tant des de l’Ajuntament com en la relació contractual amb tercers.
El pla, que contempla una quarantena d’accions, s’ha elaborat a partir d’una diagnosi realitzada l’any passat i que abarca 11 àmbits diferents (cultura organitzativa; condicions laborals; accés a l’organització; formació interna; promoció i desenvolupament professional; retribució; temps de treball i corresponsabilitat; comunicació i llenguatge; salut laboral; prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de gènere; i treball a distància), un tràmit que es repetirà el 2024 a mode d’avaluació continuada. Tot plegat, supervistat per una comissió paritària conformada per sis representants de l’administració i altres sis de les organitzacions sindicals.
Caler va expressar el seu desig que el nou pla esdevingui la “bruixola i eina per esmenar males praxis encara existents” a l’Ajuntament, ajudant el consistori a convertir-se en “un referent de bones pràctiques i espai on les dones vulguin treballar en qualsevol dels seus àmbits”.
