L'aprovació del parc Guillem Agulló per part de la comissió de nomenclàtor suposa, com bé recordava Benseny a les xarxes socials, un nou pas del camí iniciat ara fa quatre anys, quan precisament Guanyem encapçalava el govern de la ciutat, aleshores sota les sigles de Compromís per Cerdanyola, amb Carles Escolà com alcalde. Compromís, juntament amb ERC, CiU i el tristement desaparegut dirigent ecosocialista Jordi Miró, llavors al Ple de l’Ajuntament com a regidor no adscrit, van impulsar una moció amb motiu del 25è aniversari de l’assassinat d’Agulló, on proposaven demanar un carrer o un equipament de la ciutat amb el seu nom.
El text, aprovat finalment al plenari en aquella sessió ordinària de l’abril de 2018, recordava la figura de Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 – Montanejos a l’Alt Millars, 11 d’abril de 1993) com la d’un jove valencià, militant en moviments de l’esquerra independentista, que va morir a Montanejos, a l’Alt Millars, assassinat d’una ganivetada, a mans d’un grup de joves. Nombroses organitzacions d’esquerra i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l’assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista ultradretana espanyola. En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l’any 1995, el jutge va condemnar un dels acusats, l’autor confés de les ganivetades, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, va participar en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en va complir només 4 a la presó i ja per les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, es va presentar a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.
La moció aprovada el 2018 a l’Ajuntament de Cerdanyola també recordava que el judici pel cas d’Agulló fou controvertit i va originar força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni “X”, presentat per la defensa, que va declarar sota secret. Maulets (organització on militava en Guillem Agulló), que exercia l’acusació popular, es va retirar del judici. Des d’aquella data, s’han succeït continuadament les manifestacions de rebuig per via de pronunciaments institucionals, universitats, instituts d’ensenyament i escoles, així com d’organitzacions polítiques de diferent signe i de milers de persones anònimes amb manifestacions als carrers a molts punts dels Països Catalans. Diversos grups de música i altres organitzacions culturals han anat fent cançons i actes per a homenatjar-lo, entre d’altres Feliu Ventura o Obrint Pas.
